CADA FLOR AL SEU JARDÍ

Un relat de: Identitat Inedita

CADA FLOR AL SEU JARDÍ
Un jardí als ulls dormits
Matí joiós regalà
Omplint el cor del desig
De l'aire el flaire robar

D' aquestes flors oloroses
Que els déus van perfumar.
Creixent al marge generós
Un grapat de flors vermelles
Les punxents amb més olor
De tiges tendres les blanques S'enfilaren cap amunt
Cridant vida per ses branques.

I s'hi atracaren curiosos
Ara una merla ara un tord,
Per fer el niu, delerosos.
Ara un petit moixó.

I el bategar de les ales
Amb els cors es confongué
Fent volar lliures pels aires dents de lleons, angelets

I recolliren palletes
Del camp alguns branquillons
Així feren les casetes
Per elles i els seus nadons.

Triaren flors espinoses
Ocells que es creien més forts
No fos cas que aus envejoses
Vinguessin d' altres contrades
A manllevar tan d'esforç.

Els petits de la volada
Cercant fer niu de per vida
Triaren niar ras del terra
A sobre la prada humida

Allà cucs i fresques larves
Allà els brins amb caragolines
Allà el card corredor
Per fer dolça companyia

A les mans unes tisores
un passejant a fer un ram
Per a l' estimada l'esposa
És disposà anar aplegant

Allà la rosa, vermella
Allà els clavells lluint blancs
Allà les tendres poncelles
Allà cua de cavall

I s’atansà decidit
Per fer un lligat ben formós
La sang li rebentà el pit
La punxada tan feroç

Les flors encetaren guerra
I claudicar no volgueren
Elles eren d' aquella terra
Era allà on hi nasqueren

Però insistí per fer un ram
I anà a la flor menuda
Que es defensà implorant
Del card corredor l' ajuda

I per les punxes clavades
Dessistí el jardiner
I s'ajagué a la plana
Entremig d' aquest verger
Trobant en aquesta estada
Tan plaer sense fer res

I ensumà aquella olor
Que li omplí l'esperit
Agraint aquest nou do
D' un regal tan gratuït

Brisa pura acompanyà
I li fer el son més plaent
Envoltat de flor tan blanca
I de flors vermell encès
Tingué un somni d'esperança
De fer un ram, perdé el deler

I es despertà joiós
idees ben bescanviades
Ja no volia fer rams
Volia veure niades

Doncs si ja no volgué flors
Per ser d'allà de la plana
Triar anar-se'n tot sol
I gaudir en estimar-les

I ja anant de tornada
Només amb dolços records
Per la llarga caminada.

Però esclataren vermells
De rosa punxent i ufana
I un ramell dels blancs clavells
Romangueren a la ombrada
Esperant que el passejant
Per la olor pogués trobar-les.
I d'ocells oint piulada
Amb un ramell sobre el pit
I al primer revolt passat
L'ofensa per oblidada
Li feren suau el comiat

Comentaris

  • No l'he trobat[Ofensiu]
    kefas | 04-05-2021


    Amb el desgel, el fòrum ve molt crescut d'aigües. És complicat nedar-hi..

  • Afegitó[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 02-05-2021

    Kefas, és diu "D'un poema, dos"

  • Gràcies[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 02-05-2021

    Noia Targariba. Tan contenta que t'hagi agradat!
    Com millor sou és quan em comenteu i feu que vagi creixent.
    Kefas. Avui he penjat un escrit al fòrum. T'està dedicat.
    Ja diràs.
    I com sempre, reblant el clau, gràcies per arrodonir el meu poema. Fa bonic veure'l créixer..

  • Jardí[Ofensiu]
    kefas | 02-05-2021

    He passat pel teu jardí
    quan he sentit la batalla
    entre el jardiner que talla
    flors que no volen morir
    i totes les criatures
    que defensen l'esperit
    del dret de tots a existir
    sense pors ni lligadures.
    Quan ha finit el combat
    havent perdut el més fort
    que finalment s'ha adonat
    del fracàs que és una mort
    ha tornat amb l'armonia
    al paradís l'alegria.

  • Entre tendresa i denúncia[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 28-04-2021

    És que l'Aliga és un poema polític i de queixa i reivindicació

  • comentaris[Ofensiu]
    Noia Targarina | 28-04-2021 | Valoració: 5

    Aquest poema m' agradat més que l' aliga és més bonic i mes tendre .

    Continua escribin així!

    Salutacions,

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Identitat Inedita

Identitat Inedita

90 Relats

123 Comentaris

8072 Lectures

Valoració de l'autor: 8.63

Biografia:
Montserrat Solé Bas vaig néixer a Barcelona l’any 1946.
TOTHOM EM DIU MONTSE
EL MEU CONTACTE: montses220@gmail.com
La meva primera escola, als dos anys i mig, va ser Les Escoles Franceses; als cinc anys vaig anar a l’Escola Virtèlia i posteriorment vaig acabar el batxillerat elemental a l’Institut Maragall.
Començo a treballar als quinze anys en diverses modalitats del comerç i als disset m’integro al món de l’ensenyament
Als dinou estudio Turisme.
Als 25 anys, juntament amb Mercè Galilea, entomo la direcció de l’Escola Nostre Temps, que dirigeixo i on hi faig classes de llengua.He dedicat una llarga part de la meva vida a l'ensenyament i, encara ara, m'agrada ensenyar tot el que sé.

Paral•lelament engego també amb la Mercè i la Xon Solé la Granja Escola Can Joval, a Solsona.
Als quaranta-dos anys em trasllado amb la família a Menorca on hi desenvolupo activitats professionals del món dels serveis. Hi visc amb el meu marit des de fa trenta-dos anys. Agraeixo la pau que s'hi respira però no em molesta el brogit.

Les nostres filles, quaranta-set i quaranta cinc, varen volar fa temps. Casades i amb fills ens han donat néts.
No ens veiem a diari ja que una viu a Angalterra i l'altra a Cardedeu però quan ho fem és molt emotiu i reconfortant. Allò que hi era, encara hi és.

Sóc una persona amb una gran curiositat, m’agrada saber; Llegeixo força, escric i brodo mentrestant miro la tele.
Actualment la meva principal activitat, però, és l'escriptura que diversifico en relats, poesies, flaixos, eròtics i novel.les.

M’agrada tenir convidats i cuinar. Els meus aperitius són sempre esperats abans de qualsevol àpat.

Resumint: estic jubiladeta; tinc setanta cinc anysi allò que em mou i em commou és: escriure, llegir, cuinar, cosir, estimar i patir.
M'ENCANTA QUE EM LLEGIU PERÒ MÉS M'AGRADA QUE EM COMENTEU. SISPLAU

EM DEFINEIXO:
Sóc una persona constantment preocupada però absolutament feliç. La felicitat és d'aquest món? Doncs això
Ara vull aclarir la meva identitat: Catalana, independentista de soca-rel sense cremar contenidors. Femenina que no feminista. Crec en la dignitat personal al marge de qualsevol consideració de sexe. La dignitat passa per sobre de tot i cadascú se la guanya.