Caça de mosques

Un relat de: Miquel Felip i Quirze
Vaig sentir cruixir el tabac en cremar-se i el fum va acariciar les meves vies respiratòries. Vaig sentir plaer. Amb un moviment automatitzat de canell vaig fer dringar els glaçons contra el got i el soroll va precedir un parell de glops, abans no vaig tornar a deixar el got damunt l'escriptori. A l'habitació fresca i airejada, aquella nit silenciosa i íntima de juliol era molt més que suportable. Donava gust. La cadira confortable m'acollia i els meus dits van començar a apreciar el tacte agradable d'una pàgina.



De cop i volta, damunt el meu polze esquerre, que sostenia el llibre, va aturar el seu vol una mosca. Notava cada una de les seves potes aturades damunt la meva pell, pessigollejant-me. És la paraula més adequada que se m'ha acudit per definir el que sentia, però era molt més desagradable del que hom entén per pessigolles. No és que em produís fàstic, però em resultava molt molest. L'insecte i jo vam restar immòbils i abans que aquest alcés el vol vaig sentir passar a tocar de la meva orella dreta un altre individu que, brunzint, recorria l'espai que em proporcionava aquell moment de pau. Eren dues. De cop i volta, la que reposava damunt la meva mà es va enlairar. Aquest cop va decidir aterrar a la paret contra la qual està l'escriptori, que quedava encara no a un metre enfront meu. Vaig tornar la meva vista a les pàgines, però el meu grau d'atenció havia disminuït i de reüll em fixava en aquell punt negre a la paret verda. No es movia. Vaig llegir detingudament unes deu línies fins que vaig començar a percebre, de menys a més, un soroll encara més martiritzador que el d'abans, un brunzit eixordador que s'apropava. Finalment, vaig sentir un pessigolleig molt molest just al centre de l'orella, gairebé a l'interior. La situació em va irritar moltíssim, no sabeu fins a quin punt. Havia de posar-hi fi per aconseguir l'harmonia que anhelava. La molèstia que em produïen emanava de la seva naturalesa. Eren mosques i em molestaven, i no podien convertir-se en una altra cosa per deixar de molestar. Eren mosques, i ni tan sols estaven capacitades per entendre els meus arguments respecte a la molèstia que causaven i respecte a com podrien deixar-la de causar. Calia, doncs, liquidar-les.



Vaig recolzar les pàgines del llibre contra l'escriptori, deixant-lo obert. Després d'enretirar la cadira un parell de pams, vaig començar a observar al meu voltant. A l'escola vaig aprendre que quan una mosca està quieta és més senzill caçar-la col·locant una mà a cada costat i esclafar-la entre les dues, que no pas intentar aixafar-la picant amb la mà oberta. Una es va instal·lar de nou damunt l'escriptori. Sigil·losament, vaig col·locar les mans en la posició anteriorment esmentada, però en executar el moviment brusc que havia de ser letal, la mosca va esmunyir-se'm d'entre els dits i va reprendre la seva marxa. No m'ho podia explicar. L'insecte havia percebut el perill i havia emprès una escapatòria eximent en qüestió de dècimes de segon. Vaig seguir-la amb la mirada fins que es va aturar, en aquesta ocasió, al peu de la llum d'escriptori que em proporcionava claror. Vaig repetir el procediment i en va tornar a sortir vencedora. En un atac de bogeria momentània vaig començar a batre els braços contra l'aire per tota l'habitació i, just en aquest moment de follia, vaig advertir fins a un quart intrús de la mateixa espècie compartint amb mi aquell espai. Estava en devastadora inferioritat. A més, les mosques eren plenes de vitalitat, eren ràpides i movedisses. Era massa bona època per elles, a diferència de la tardor, quan l'arribada dels primers freds les descol·loca, les atordeix, minva les seves capacitats per desplaçar-se i la seva virtuositat per esmunyir-se de les mans que els hi volen donar mort. Amb la calor que havia fet aquells dies eren ben curulles d'energia. Desesperat, vaig seure i vaig tancar els ulls, pensant que només em quedava resignar-me davant la intranquil·litat, davant l'angoixa, que no podia combatre les causants d'aquest patiment, que ja em podia oblidar d'una nit íntima, fresca i plaent de lectura.



De cop em vaig sobresaltar. Com no hi havia pensat abans? Per què havent-se esgotat l'opció aparentment més a l'abast respirava aires de derrota? Vaig anar a la cuina, vaig obrir l'armari de sota la pica i en vaig treure un pot d'esprai insecticida. Retornant a l'habitació, vaig fer rodar el pot un parell de vegades al meu dit índex, com si es tractés d'un revòlver, i posteriorment vaig administrar unes quatre o cinc dosis d'aquell líquid polvoritzat a l'interior de la cambra. Vaig tancar la porta. Res va semblar canviar. Les mosques continuaven brunzint per l'habitació exactament igual que feia uns minuts. Malgrat això, vaig decidir esperar. Vaig decidir creure que havia actuat bé, que era possible una nit plàcida de lectura. Vaig asseure'm a la cadira. Un dels insectes va aturar-se a la llum. Es va moure a la taula. Es va tornar a enlairar i es va col·locar sobre la meva mà. Els seus vols eren curts. D'escassos tres o quatre segons. Semblava cansar-se. Se'n va anar i la vaig perdre de vista, però de cop i volta, a la meva esquerra, es va començar a sentir un cruixit, un brunzit més fort que els que havia sentit anteriorment, però més sord. I se sentia a terra. Estaven caient. Al cap d'uns minuts, l'habitació va quedar completament en silenci. Vaig dirigir la mirada a la zona del terra d'on m'havia semblat que provenia el cruixit i, en efecte, s'hi trobava el cos inert d'una mosca. Un altre cadàver restava immòbil a la cantonada dreta de l'escriptori, sota la llum. No vaig veure cap resta dels altres dos individus, però havien desaparegut. La mort al meu voltant em va deprimir, tanmateix la posterior calma me la va fer acceptar com a necessària.

Comentaris

  • Mantenir o no la calma[Ofensiu]
    Iona | 09-07-2022

    No m'he pogut estar d'escriure un comentari al relat.
    Senzillament he gaudit llegint-lo.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Miquel Felip i Quirze

2 Relats

4 Comentaris

178 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor