Ca l’Endari

Havia tingut cura de precisar l'edat. Segons el calendari gregorià vint-i-vuit anys, tres mesos, dotze dies i quatre hores, nascut a Barcelona. Dirigint-se al recepcionista del gimnàs va dir-li:

- Em vau preguntar la meva edat, no?

- Si, però no necessitem precisar els mesos, els dies o les hores. És el seu primer dia, oi?

- Què curiós que no vulgueu una precisió exacta de la meva edat, perquè això és un gimnàs i en el món esportiu em consta que els rècords es mesuren fins i tot en dècimes de segon.

- És tan sols perquè felicitem els nostres clients pel seu aniversari, per això ho demanem. Però de debò que no cal que s’hi escarrassi.

- Aleshores pregunteu on vàrem néixer també doncs no tothom utilitza el mateix calendari. Sense saber el país i el lloc de naixement, com convergiu els diferents tipus de mesures?

- Confiem en els nostres clients. Per nosaltres això es el principal. Si un client ens diu que te 30 anys i en te 42 ens el creiem. I si ens facilita una data de naixement que no s’assembla en res a la que apareix en d’altres documents tampoc l’hi diem res. Que en trauríem de recordar-los la veritable edat que tenen si justament venen aquí per sentir-se més joves? Aquí ells s’ho passen d’allò més bé, de meravella, fan esport, xerren, ballen, neden, n’hi ha que es recreen una nova identitat, amb un nom diferent i tot, fins i tot n’hi ha que lliguen, i si aprofiten per treure’s uns anyets de sobre, per sentir-se rejovenir, ni que sigui per una estoneta, no ens hi oposem pas. Fem la vista grossa. Grossa, grossa. Els clients, a Ca l’Endari, sempre tenen la raó. Tota i sempre.