Busco el comentari que no m'ha donat la Francis

A mi em sembla que això es referia als que no havíem nascut a Catalunya.
Hom es pot mimetitzar català, però tarda un temps en comprovar o saber que vol dir ser català. Hi ha un abordatge entre dues embarcacions que no naveguen bé paral·leles però tampoc són “ortogonals” com potser diria Joan Colom (em sembla, eh!, que jo no sóc de ciències). O sigui resumint, de català te’n vas fent, si et deixa el soroll del “fatxerio” dominant (hauria de dir fatxenderia, potser).
Te’n fas si tens sort, esclar.

Jo sempre havia pensat que era català qui parlava català, visqués on visqués. És un problema que molta gent a Catalunya no el parli, però és un problema entre molts altres també greus. Vós destaqueu l'habitatge, també podríem afegir la sanitat, l'ensenyament, la càrrega fiscal, les infraestructures, etc.

T'ho miris com t'ho miris, no veus res més que problemes i el pitjor del cas és que es veu poca voluntat de resoldre'ls.

Estem ben fotuts, ni la senyora Francis ho apanya això.

Benaurat tu, Kefas, que et pots permetre escriure relats frivolitzant sobre la catalanitat (qui és català i qui no) sense represàlies dels yihadistes locals!

Pel que fa al meu "Cramer contra Cramer", t'he de dir que se'm va ocórrer per poder fer esment, de passada, a aquests yihadistes i a les seves represàlies, però, en vista de l'esforç que m'havien suposat les dues versions de'"El nombre e i la mare que el va parir", havia decidit deixar d'escriure aquests, diguem-ne, relats matemàtics, atès que tampoc no provocaven reaccions d'entusiasme.

En part, aquestes reaccions ja me les esperava, per part d'una immensa majoria de relataires que sou de formació humanística i als qui la simple menció de "ciències exactes" suposo que us deu produir urticària. L'altre propòsit d'aquests relats era que us féssiu a la idea que hi ha relataires estrafolaris que, en llegir gran part de la poesia que es dóna a RC (no la teva, que habitualment s'entén) experimentem una sensació d'estranyament pareguda a la vostra, tractant d'interpretar expressions algebraiques.

Però tranquil, que no us donaré més la xapa.

La senyora Francis té una bona raó única, que "hauran de fer-se catalans". Bon comentari que has calculat.
El teu enginy és em trau sempre sorprés!
Enhorabona, Kefas.
Bona nit i ens seguim llegint.
Cordialment.

el teu enginy, sí que ens trobarem a sota el pont tots plegats i no per ser o no ser catalans, serà pels polítics que tenim.

Bon Any Nou!!

el que defensa que el pa amb tomàquet és la més saborosa recepta culinària que ha existit mai, la resta són foteses.

i rèplica, d'una pregunta que ni tan sols la Francis ens donarà la resposta, però que en realitat, malauradament, tots podem intuir.

Salut Kefas.

Rosa.