BUSCANT-SE

BUSCANT-SE


Escena Única

(Escenari buit. A la dreta, una llum il·lumina una dona asseguda en un banc. A l’esquerra, un home camina d’anada i tornada, com si esperés algú. Els dos personatges no es veuen mai, tot i que estan a pocs metres de distància.)

DONA: (mira el rellotge, sospira) Sempre passa el mateix. Espero i espero, però mai arriba. Com pot ser que els temps es dilueixi quan més el necessites? (Es gira, mira al seu voltant, però no veu l’home) On ets? Mai et trobo, però sé que estàs aquí, en algun lloc.

HOME: (s’atura, mira al cel) Cada cop que crec que estic a punt de trobar-te, alguna cosa em desvia. Com si el món es posés entre nosaltres. (Continua caminant, sense adonar-se de la dona) Però no deixaré de buscar-te. No pots estar tan lluny.

DONA: (es posa dempeus, com si hagués sentit alguna cosa) És estrany... de vegades sento la teva presència, com un eco que em rodeja. Però quan em giro, no hi ha ningú. (S’asseu de nou, desanimada.) Potser només és la meva imaginació.

HOME: (s’atura de sobte, com si hagués sentit la seva veu) És com un somni... una veu que em crida, però no sé d’on ve, (Mira al seu voltant, però no veu la dona.) On ets? Per què no puc trobar-te?

DONA: (mira cap a l’horitzó, somrient tristament) Potser no estem destinats a trobar-nos. Potser només som dues ombres que es creuen en la foscor, sense arribar a tocar-se mai.

HOME: (s’asseu en una pedra, cansat) No puc deixar de pensar que estem a punt de trobar-nos, que en qualsevol moment els nostres camins es creuaran. Però el moment mai arriba. (Es posa dempeus, decidit.) Però no deixaré de buscar-te. No puc.

DONA: (es posa dempeus també, com si hagués pres una decisió) Potser és millor així. Potser la cerca és el que ens manté vius. (Es gira i comença a marxar.) Adeu, qui que siguis. Potser en un altre lloc, en un altre temps, ens trobarem.

HOME: (mira cap a l’horitzó, com si hagués sentit alguna cosa) Adeu... qui que siguis. Continuaré buscant-te, fins i tot si mai no et trobo.

(Els dos personatges marxen en direccions oposades, sense arribar a veure’s mai. L’escenari es fon en la foscor.)




2026