"Bugui naits" o Collita del 83.

Un relat de: quimmiracle
Quan comencem... digueres i sense pensar-t'ho dues vegades entrares en aquell món, en el teu nou món...

La primera vegada tot anà com una seda. Semblava que no haguessis fet res més en ta vida. Tot i això en cap moment oblidares el risc que corries, però, com un professional que volies ser, complires tan a satisfacció dels presents que et convidaren a sopar per celebrar el prometedor debut.

La segona vegada hi pensares menys. La tercera menys encara. I així fins que aparcares aquell pensament funest en un lloc ben arrecerat de la ment perquè no destorbés mentre treballaves.

A poc a poc, doncs, t'anares fent un nom en aquell petit món, on tothom es coneixia, i si primer el teu físic, atlètic i ben proporcionat, fou el millor ambaixador després sobretot fou la perícia de contenir-te i donar-te a requeriment del director, com si tot fos un automatisme amb un clic, el que et féu famós i reconegut entre els companys de feina. Això i que sempre tinguessis una paraula amable amb les actrius, que t'adoraven.

Res, però, no impedia que, de quan en quan, aquell corcó aconseguís alliberar-se del tancament i assolís d'una estrabada el terrat de la consciència. Llavors ho passaves molt, però que molt malament i la sola idea d’agafar la malaltia –i de ·malaltia”, entre vosaltres, només n’hi havia una i tenia un nom innombrable i esgarrifós- t'angoixava fins a l'extrem que havies de fugir, deixar-ho tot i anar ben lluny, uns dies, per poder així retornar a la feina amb la ment buida i l'esperit enganyat.

I així visqueres, amb l'ànima torturada per la por i la cartera plena per una indústria que tu ajudares a aixecar a cops de ronyó...

Així fins que un dia et donaren el resultat que tant temies. Havies jugat a la ruleta russa i finalment t'havia tocat. Perplex t'adonares que hi havia una cosa pitjor que la malaltia, i era la por a agafar-la. Llavors et prometeres que encararies la mort sense aquest sentiment atenallant-te la vida.

Ho prometeres i ho complires. Sit terra tibi leuis.

Comentaris

  • Bon començament[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 10-01-2012

    i bona narració, un relat farcit de bones imatges, i aquell sentiments que colpeix, de com es perd el temps patint per allò que no tenim, i quan perdem la salut, ens adonem del temps manllevat a la vida. La por no és mai una bona estació per viure-hi.

    Bon relat i gràcies per tot.

    Ferran

  • Que la vida ens sigui lleugera!!![Ofensiu]
    free sound | 03-01-2012 | Valoració: 10

    A vegades els camins o l’atzar,
    ens fan pensar. Cal viure i caminar.
    I si no ens agrada, o ens posem malalts,
    potser aquests escrits siguin bon regals.
    Bon any i que mai ens vencin les pors!!!