Biaix

Una gran metàfora de la vida i l'enyorança. Preguntes, que de vegades és millor no fer-les. D'on vinc, on vaig, qui soc...? Un poema profund i de gran nivell.

Bon cap de setmana aleshores.

Rosa.

Un poema un molt descriptiu a la teua opinió, on presentes l'oníric que ressalta amb una acció molt refinada. El vers de "bella, delicada i forta com ets", és molt sensible.
L'hosanna és el toc poètic.
M'ha agradat moltíssim: Aleshores.
Enhorabona.
Cordialment.

És un poema per llegir més d’una vegada. A més a més per llegir-lo a poc a poc, tal com es llegeixen els bons poemes. Imagino el jo que escriu estirat a sobre el llit, una tarda xafogosa d’estiu, fent-se preguntes i enyorant temps passats. M’agrada quan diu:
“Cerca, involuntària, de qui soc, no de per què hi soc.
No val la pena ja el per què, sinó el com.”

I al final aquest Hosanna, amb ressonàncies bíbliques, que m’ha arribat molt endins.

adjectius per qualificar aquest inspiradíssim poema, perquè repetiria molts dels que el formen. Uns versets confeccionats de manera que em costen de comentar perquè cauria en sinònims de les paraules que el confeccionen. Té quelcom que se m'escapa, però que arriba endins, d'això no hi ha cap dubte. Enhorabona!

Tota la poesia respira calor i humitat, talment com a una obra de Tennesse Williams. El riu podria ser l'Ebre, però també el Mississipi, el Nil, l'Eufrates o qualsevol dels rius mítics. (Fins i tot el Francolí).
Comença amb unes imatges de caire oníric, amb una acceptació de la realitat sense fer-se preguntes i acaba amb un erotisme suau, tornant a l'acceptació del present sense voler anar més enllà. S'accentua la sensació de calor i humitat, formant un estrany i original madrigal.
El final, de ressonàncies bíbliques, tanca la poesia en un punt àlgid de rendició i admiració.