Benestar veïnal

Un relat de: Magda Garcia
Només puc encongir-me d'espatlles, resignar-me, i esperar d’amagat que es faci fosc i se l’enduguin. Així ja no em veurà. Ni arribant a casa de la feina, ni del gimnàs. Ni amb el cotxe, escoltant el soroll del motor, tot aparcant-lo.

El millor per mi ha estat marxar sense preavís perquè amb ell ja no es pot parlar. Crida com un boig, salta com una cabra i em tira a terra a la més mínima.

Els tècnics m'han assegurat que no patirà gens ni mica. Que el recolliran, l’adormiran i el traslladaran a un entorn rural, més apropiat. Així no molestarà més als nostres veïns amb els seus sons inoportuns. I tindrà per amics d’altres gossos, gallines i gats d'una família pagesa d'acollida, encantadora, que s’ha ofert a quedar-se’l.

Comentaris

  • Un gos insuportable. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 27-09-2024 | Valoració: 10

    Aquest gos no podia viure amb els altres gossos, ni gallines i gats. A més a més, ni als veïns. Un relat que fa pensar.
    Molt bon relat i enginyós.
    Enhorabona, Magda.
    Cordialment.
    Una abraçada.

  • Sorpresa[Ofensiu]
    SrGarcia | 26-09-2024

    En començar a llegir, em pensava que la cosa anava de maltractaments. És una sorpresa veure que parles d'un gos, bé, potser un gos que et fa caure a terra no hauria d'habitar en un pis, ara tothom estarà més tranquil, començant per l'animal.
    Un relat que et fa girar el cap i et sorprèn.

  • Tan estimats..[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 25-09-2024

    i de vegades tan emprenyadors i mal educats els gossos.
    Els amos en tenen la responsabilitat, però ves per on, això ha donat peu a que hagis escrit un relat entretingut i creatiu, i amb final sorprenent, que no m'esperava.
    Enhorabona Magda.
    Moltes gràcies pels teus comentaris als meus relats. Ens seguim llegint.

    Una abraçada.
    Rosa.

l´Autor

Foto de perfil de Magda  Garcia

Magda Garcia

156 Relats

535 Comentaris

46209 Lectures

Valoració de l'autor: 9.61

Biografia:
Vaig néixer i visc actualment a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos.

He guanyat el primer premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya dos anys consecutius (abril 2023 i 2024) per votació popular del personal de l'administració.

També he obtingut el 1er Premi de Narrativa del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges Sant Damià i Sant Cosme de Sarral (Conca de Barberà) dos anys consecutius (2022 i 2023) i el 2n Premi l'any 2024.

Tinc un parell de contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, un relat penjat al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.