Cercador
Benestar veïnal
Un relat de: Magda Garcia- Compartir:
El millor per mi ha estat marxar sense preavís perquè amb ell ja no es pot parlar. Crida com un boig, salta com una cabra i em tira a terra a la més mínima.
Els tècnics m'han assegurat que no patirà gens ni mica. Que el recolliran, l’adormiran i el traslladaran a un entorn rural, més apropiat. Així no molestarà més als nostres veïns amb els seus sons inoportuns. I tindrà per amics d’altres gossos, gallines i gats d'una família pagesa d'acollida, encantadora, que s’ha ofert a quedar-se’l.
Comentaris
-
Amics dels humans[Ofensiu]Jordi Banyeres Barril | 09-11-2024 | Valoració: 10
La humanització dels animals, en particular dels gossos, fa que en un relat com aquest esperis més detalls de com li anirà la vida a pagès, talment com demanaríem més informació d'una persona que l'han enviada a una cura de repòs en una clínica.
-
Un gos insuportable. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 27-09-2024 | Valoració: 10
Aquest gos no podia viure amb els altres gossos, ni gallines i gats. A més a més, ni als veïns. Un relat que fa pensar.
Molt bon relat i enginyós.
Enhorabona, Magda.
Cordialment.
Una abraçada.
-
Sorpresa[Ofensiu]SrGarcia | 26-09-2024
En començar a llegir, em pensava que la cosa anava de maltractaments. És una sorpresa veure que parles d'un gos, bé, potser un gos que et fa caure a terra no hauria d'habitar en un pis, ara tothom estarà més tranquil, començant per l'animal.
Un relat que et fa girar el cap i et sorprèn. -
Tan estimats..[Ofensiu]Rosa Gubau | 25-09-2024
i de vegades tan emprenyadors i mal educats els gossos.
Els amos en tenen la responsabilitat, però ves per on, això ha donat peu a que hagis escrit un relat entretingut i creatiu, i amb final sorprenent, que no m'esperava.
Enhorabona Magda.
Moltes gràcies pels teus comentaris als meus relats. Ens seguim llegint.
Una abraçada.
Rosa.
l´Autor
180 Relats
656 Comentaris
65908 Lectures
Valoració de l'autor: 9.70
Biografia:
Vaig néixer i visc a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos. He obtingut alguns premis:1er Premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya dos anys consecutius (abril 2023 i 2024) per votació popular del personal de l'administració: "La Pedry del bar del DA" (2023) i "Minvant" (2024).
1er Premi de Narrativa del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges Sant Damià i Sant Cosme de Sarral (Conca de Barberà) dos anys consecutius (2022 i 2023) i el 2n Premi l'any 2024: "Entrevistem a l'Ermi Puig" (2022), "No sabia què fer!" (2023) i "La descoberta de Sarral" (2024).
3r Premi Santiago Rusiñol del 5è Concurs literari de relat curt Antoni Sella i Montserrat dels Museus de Sitges i del Consorci del Patrimoni de Sitges, amb el relat inspirat en l'obra Chaussettes, de Pavlos Dionyssopoulos, que s’exposa a la Fundació Stämpfli.
Tinc contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.