Bella de Sanluri

Martí el Jove, príncep de Sicília,
hereu de Martí l’Humà,
clous els ulls després de la victòria.

La Batalla de Sanluri has guanyat,
les hosts d’Arborea, vençudes.
Però tu restes al jaç.

T’alces damunt
de sang, de fum, cossos trits i morts.

I tu, Martí,
qui t’ha vençut?
El ferro has bandejat,
però la passió t’ha matat.

La bella de Sanluri
Crida venjança.
Filla de la Marmilla sarda,
Fas patxoca i més.

El príncep reposa febril,
la terra el reclama.
Captiva fingida,es lliure als soldats,
t’han parat el parany,
i el compte enrere ha començat.

No era captiva no.
Un present emmetzinat
I l’esqueix d’aquest ham.
Te'l has ben bé empassat

Captiva a la cel·la rau el seu cos,
Captiu el teu cap subjauen sons tresors.
Ella rau a la cel·la, de son cos presoner;
tu, príncep empresonat també,
per l’encís dels seu cos

L’esclava domina l’amo.
Si no tens seny, el destí t’abat.
Amb violència la prengueres,
pel dret de conquesta i prou.

Les miques de força que et resten
s'esfilagarsen entre bleixs i plaers
de passions desmesurades.

Un altre hereu blau cau
com ahir a les portes de Muret.
La catalanitat de reis morta és.
Ara ens menan forasters.
Aquells fills teus de l'alguer
mai reconeguts foren

Ella venjà el seu poble:
la corona òrfena de príncep és.

Foll afamat de conquesta
vols de recompensa fembra.
Els vaticinis de ton pare s’han complert.
No era amor, no:
volies sotmetre una dona,
i ella t’ha dut al taüt.

Conquerires el seu cos,
però no pas el seu esperit.

Parasitant, vas ser parasitat.
Remors de mite o llegenda?
Les veus del poble sempre
a la guaita són: La nuova Giuditta del popolo sardo.

El desig és foc que allibera,
però sense mesura és follia.

El desig és empoderador,
sols és pecaminós si és foll malaguanyat i embrutidor.

I així, príncep i bella,
plegats vàreu fer destí.
Un sense corona a la fosca.
L’altra ufana i fresca redimir.