Barbàries del món, estralls per tothom!!

Un relat de: free sound
Algú haurà d’expressar que tot està emmerdat, que en nom del senyor mil barbàries pel món. Censurar, torturar, humiliar i enganyar, manipulant els cors per fer créixer tresors. I només interès, ni desitjos ni cel, diners molt mentiders, enganys dels obrers. Sou ben freds, no enganyeu, malparits i amb neguits, no busqueu llibertat ni tampoc dignitat. Viure sempre atrapat, esclavatge real i de cap religió, en treuràs res de bo. Són cultures d’estrés, amb lligams de molt pes, presoners d’aquest cel, mentiders no són menys. Ni de baix, ni de dalt, no vull Déu ni destí, massa mal heu fet ja, algú ho haurà de de dir!!
Diferents pensaments, no són bons ni dolents, cada dia ben cert, que visc millor despert. Criticant el regnat que heu creat com regal, no vull treure el paper i el llenço sens més. Si vols justificar, ta manera de pensar, digues que has d’agafar allò que et té enganyat. I doncs fas el que vols, desequilibrant pols, descobrint i expressant, masses anys cadenant...
Jo dels contes en visc, un riure diferent, doncs et vull molt més lluny i si cal alço el puny. Doncs ja no tinc por, d’expressar la cançó que potser és diferent per viure molt millor.
Instrucció no és pas, educar en llibertat, religió tampoc és cap alliberació. Gaudeix del teu cos, i dels boscs de colors, i després de 30 anys seguiré apartat d’aquesta realitat. No és per mi, ni per sort, et vull lluny del meu cor, dogmatismes clavats d’un llenguatge enterrat. Heu fet mal a l’amor, heu creat mals de cap, heu matat i enterrat molts racons amb plaer... I potser estàs sol, minories que vol, un viure més obert, manuscrits dels sentits. Focs que cremen desperts, capten ments innocents, doncs critico el seu món, no pas tu ni la gent. Algú m’ha fet mal, fent servir els meus mots, i canviant el format, s’han ben aprofitat. Per seguir enganyant, viuen manipulant, doncs els meus sentiments eren ben diferents. I ja n’estem farts, d’haver de callar, sóc agnòstic o ateu, prefereixo anar a peu.
Doncs jo no vull fer mal, ni tampoc malferir, doncs s’acabarà el joc quan la meva sang deixi ja de bullir. Si això dic avui, és perquè heu fet molts estralls, i encara creieu que serviu o ajudeu... Però potser oblideu tot el vostre passat, massa fosc, tenebrós, poc a poc esteu sols... Només vull fer un incís, doncs deixeu expressar i viure amb llibertat. Respecteu els meus mots, o altres realitats, i potser he après a viure a l'inrevés.Camino amb les mans i escric amb els peus. Formiga caminant en un món d’elefants, però m’encanta el camí que m’agrada sentir. Eutanasia o avort, i els condons com bombons, per fer molt més dolç el teu joc sense por…No seguiu torturant, potser fa masses anys...Llibertat sexual, viure com bacanal, jo escullo el que sóc, decidint el que faig...Doncs a tu no et faig mal, ni et toco ni et vull, viu com tu vols, però el meu vent fa braols. Tempestes i llamps, i paraules cantant. Doncs ja no és tradició, ni cultura tampoc, és viure empresonat amb malviure cansat. Potser si creus amb tu, escull el teu menú, i no em mengis el cap, fa molts anys que ha acabat!!!

(4/2/2011)

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: