Cercador
AVUI TOCA FOSCOR
Un relat de: Janes XVIIEl gris d’acer que avui mana em remet al record de les cendres que ja vaig ser. L’absència de les ombres impregnades que dansen amb la llum m’assenyala que el meu temps es va gelar sense fred. El silenci soterrat que demana a crits un esquitx de vida no té veu per fer-se escoltar entre el gris d’acer, l’absència gelada i el temps que ha mort mentre esperava.
Comentaris
-
Concordança i nèmesi[Ofensiu]Marina Márquez | 14-02-2025
Ai, la concordança! *llum blava. Però també m'agrada que hi hagi dos blau seguits... Diuen que els poetes es poden permetre més llicències que els narradors, així doncs, un poeta podria escriure blau?
A les nits em desvetllen els meus errors incorregibles a RC. Si us plau, si algú totpoderós m'escolta... permeteu l'edició de textos i comentaris! -
Llum taronja[Ofensiu]Marina Márquez | 13-02-2025
El gris d'acer és massa fred per estar-s'hi molt de temps. La fusta, en canvi, és molt més amable. Seure davant de la llar de foc per desfer el gel. Llum taronja, daurada, vermella, i com a molt, blau. Però blau foc.