Cercador
ASSOSSEC
Un relat de: Janes XVII- Compartir:
El silenci esdevé esmorteït com si fos embolcallat amb teranyines i malgrat tot transporta el seu so a un espai on els meus sentits poden identificar. I el reconec. Som vells amics del camí. M’ha fet costat en els somnis de foscor i també en les disbauxes d’esperança. I fins i tot s’ha penjat del meu pit acollidor enmig d’una tronada. El sento i l’enyoro quan hi és o quan es fa fonedís. Però m’és fidel i no em traeix.
Comentaris
-
A parts iguals[Ofensiu]Marina Márquez | 16-01-2025
El silenci. L'adoro i l'odio a parts iguals.
El missatge a la parella, preciós i punyent, també a parts iguals. Inoblidable. Moltes gràcies. -
Revelador[Ofensiu]Rosa Gubau | 14-01-2025 | Valoració: 10
El silenci és un viatge a la introspecció, de vegades pot causar basarda, però sempre és honest i revelador, una gran manera d'avançar i conèixer-se un mateix.
Molt bo, Janes XVII.
Rosa. -
Bellesa[Ofensiu]SrGarcia | 14-01-2025
Una poesia d'un to tranquil i reflexiu, amb imatges molt adients al tema.
Capturar la bellesa del silenci no és gens fàcil, i aquí ho fas molt bé.