ASPÀSIA de MILET, FOC A L’ÀGORA

Vas fugir de Milet,
d’aquell mar jònic maragda
que et va acaronar la tendra adolescència

Massa estreta aquella illa, que escurçava pensaments diferents
per una expertíssima en Filosofia
d'ànimes que frisen l'univers.
Prop d’un orient de gran saviesa i seny,
hereva de les escoles de Jònia,
on encara ressonava l’eco de Safo.

Fuigs d'inversemblances inlluents

Un Milet natal resclosit et quedava petit.
On la gestació, criança i mestressa del oikos t'expectava.
El destí de les fèmines teixidores no et bastava.
No volies filar llana a l’ombra del gineceu,
sinó teixir pensament en plena Àgora.

Elles trenaven vestits,tu trenaves paraules.
elles teixeixen fil,tu teixeixes pensament.
Bescanviares el teler pel logos.

Tu deleres forjar camins d'ascensió per assolir grats imperis de seny.
desafiant les Moires amb paraules.

I arribares a Atenes,
resplendent i contradictòria,
sota un jou de paraules grandiloqüents i presó de dones.
La veritable mare és la terra no autoctonies bastardes.

I t'esbatanes al més poderós dels hòmens
que rabent festeja amb tu indubtablement
a la calor del teu senderi trellat amorós.

Aquell esbart d'enzes d'una Àtica presumptuosa
que falcava silencis, repressions i persecucions
a dones i lliures pensadors curulls d'il·lusions

Però tu vas gosar alçar una veu altitonant
mesurant el teu filam
En aquella societat atapeïda de llecs, toixs i illetrats
envoltada de perimits pensaments pansits


Aspàsia de Milet.

Et negares a ser una ombra de l’home,
no una esposa callada,
glaties un pensament encès, altiu, curull de sapiència.
Gelosies i inconsciències, cortesana t'esmentaven.

Fundares escola d’oratòria,
i els teus mots eren sagetes de llum i claror.
Sòcrates alumne t’escoltava.
Plató aprenia i t’adorava.
Els erudits d’Atenes paraven atenció,
del teu discurs curull de goig i saber.

Pèricles rendit al teu amor
davant una Àgora de gom a gom, altisonant i pomposa,
et jurà amor sense paüra
i et defensà en judicis de vergonya i traïció
quan t’acusaren d’impietat
i de corrompre dones
per ensenyar-les a pensar.

Grècia miserable
capitana de perdicions i foscors.
Closa i barrada a una pensa inèdita,
ciutat que empresona veus dissidents.

Un mant d'enzes,estrets i conservadors
en una Grècia Plagiadora i copiadora d'arreu
Assassinava als seus fills
els desidentitaris que brillaven.

Una dona que vol alliberar dones
és sempre sospitosa.
Una dona que ensenya homes
és sempre perillosa.

Encoratjada brames de valent!!!

Escolta, Atenes: no et salvaran les estàtues,
ni els himnes als herois morts, ni principis caducs d'antany.
Sense cura, la ciutat s’esberla,
i la justícia esdevé pedra freda.
El teu marbre s’esmicolarà en polsim.
Cap imperi resisteix
quan menysprea les mans que el sostenen.

Però els hel·lènics indiferents
s'empolainen de cosmètica,
de moralines ans la lògica i el seny.

Bon domini de la maièutica.
D'ensenyar preguntant.
Astorats plegats romanien
Els fa veure que, si desitgen el millor,
la solució no és envejar a l'altre
Si no millorar-se i ser més que ell.

Millorant-te, l'altre millora
vet aquí el bell saber
sense el vici de culpar enfora

El logos s’imposa al mite
aquest darrer queda baldat

Fas que la veritat brolli, descloent encarcarats
Creant contradiccions.
Enemics babaus neixen i s'atansen
per treure'ls del seu pou,
per restar a la fosquedat cobegen.

Et jutjaren.
T’assenyalaren.
Sedegen silenciar i eixalar

I crides ben fort de nou:
Una ciutat que no cuida els seus
no és democràcia, és façana.
no et perdran els enemics, sinó la teva ceguesa
Si negues a qui sosté la vida,
el teu temple s’esfondra
per haver oblidat els fonaments d'on s'enlaire.

Però vas guanyar.

Encara que Pèricles
El teu marit va plorar i pregar
la teva absolució en públic.
s'autoimmola per tu,
bé ho vals

I guanyares finalment
No amb exèrcits.
sense sang.
No amb cavalls macedonis.
Vas guanyar amb paraules.

El teu fill,
que havia heretat drets negats a metecs
fou executat malgrat el seu triomf
La democràcia que parlava de llibertat
li negà la vida aixafant glòries i victòries.

Aquella societat mediocre, limitada i curta
No perdona als brillants trencadors
Sòcrates era exemple
Com Anaxàgores, Protàgores, Eurípides Fídies
tots patint un procès d'impietats

Aquest és el llegat ambigu d’Europa
Que adora una Grècia mediocre i fracassada
hipòcrita i castradora.

Com el gran Hèracles
que assassinar a la seva dona i els seus fills
i monumentalitzaren les seves gestes,
mentre callen radicals estretes androfòbiques

Grècia captaire i plagiadora
Piratejant arreu de la Mediterrània,
temé la victòria sense armes,
com ho feien els fenicis-cananeus.

Aspàsia,

tu no vas conquerir terres,
vas conquerir consciències.

En un món que premiava la força bruta,
vas demostrar,
que la intel·ligència és més temible
que qualsevol falange bruta presta per ferritjar.

Et volien silenciada.
La teva veu es va alçar
Alta ferma i clara

No vas tenir exèrcit.
No vas aixecar muralles.
No vas incendiar ciutats.

Vas obrir finestrals
D’Amor, de dialogar i saber.
Però el poder vol dissort i planys.
Per manipular, oprimir i robar energies

I això,
és la revolució més perillosa
Fer persones plaents, lliures i que pensin per si soles.

T’acusaren d’impietat.
Impietat?Per ensenyar a pensar?
Per no ser genuflexa davant el poder i costums?

Guerrera de paraules.
Et temien.
No per immoral,
si nó per lúcida.

I tanmateix vas vèncer.
Sense imperis tenyits de sang.

Altres conqueriren terres amb sang.
Tu conquerires esperits.

Atenes patriarcal i masclista,estreta i esclavista
On sols les prostitutes i hetaires eren lliures.

Però tu no vas callar.
Eres més forta que Ares,
més incisiva que la sageta d’Artemisa,
més perillosa que qualsevol general.

I mentre Europa encara recita
els noms dels seus herois masculins,
la teva ombra inmarcesible camina darrere,
invisible i persistent,
com una dea exiliada
que sap que la història,
tard o d’hora,
haurà de pronunciar el teu nom.

Aspàsia.

Ho sabies ben bé.
El pensament mai pot ser esclavitzat
I tant se val que la caterva cega
Adori escons o estàtues fredes de fang i cartó
Mentre en el desviure renuncia i delega
la seva vida a abstractalitats.

Sempre guanyen aquells que de debò
Estimen la vida i veritat intensament
gruant deseixir-se de paranys i falòrnies
brindat per un plènum existencial
Sense morals i creences negadores de l'éssers.