Asfalt

Un relat de: kefas

Jo també hi era
Els crits dels pastors
convidant-nos a menjar
eren enèrgics
i sentíem el coixí de l’herba fresca
emmotllant-se a les peülles
El cor estava tan enlairat
que no hi podia veure més enllà del melic.
Va ser
quan la gana ens va fer abaixar el cap
que ens en vàrem adonar.
Tot era asfalt.
Incrèduls i entusiasmats
vàrem intentar rosegar-lo
però se’ns varen trencar les dents
Ara
diuen que ens faran un implant.

Comentaris

  • Una barreja...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 05-06-2023

    d'ironia i fantasia que plasmes al poema d'una manera que domines a la perfecció. Sempre tant original.

    Salutacions mestre Kefas.

    Rosa.

  • no havia captat[Ofensiu]
    Atlantis | 13-05-2023

    tot el significat que ara dones a l'explicació a llpagès, però, malgrat tot, te'l vaig votar. Perquè sense explicar el perquè, pot ser en moltes situacions, el poema amb va agradar. Amb aquest toc d'ironia que poses sempre quan escrius i el fas davallar en coses concretes com el final...l'implant.

  • Agraït per l'aclariment [Ofensiu]
    llpages | 12-05-2023

    Ara queda tot aclarit, i el poema guanya en tots els sentits. Gràcies, kefas!

  • Clau per desencriptar[Ofensiu]
    kefas | 12-05-2023

    El poema ha concursat al Repte Poètic Visual i s'havia d'inspirar en una foto antiga on es veia un pastor conduint un ramat de bens pel mig de l'eixample de Barcelona. Pensava que la clau "Jo també hi vaig ser" seria suficient per desencriptar-lo. Potser el títol original "Procés", ho hauria fet millor.
    No en vaig sortir amb les dents trencades i tot i que persisteixen les ganes de mossegar ha augmentat la meva prudència a l'hora d'intentar queixalar.

    Ara l'homefosc em renyarà. Per donar massa pistes.

  • Un futur...[Ofensiu]
    llpages | 12-05-2023 | Valoració: 10

    negre com el sutge? Esperem que no, tot i que he trobat el poema un pèl críptic. A veure què comenta la resta. Me'l rellegiré.

  • IRONIA[Ofensiu]

    Kefas,

    M'has fet somriure, i això s'agraeix.

    Tu, de terra endins.

    Salutacions,

    Fidel Gangonells