ARRELAMENT

Plovisqueja ara només, el cel borreja cap a l’argent i la pluja sense presses ja ha enllestit la feina abans, ha pres el camí de ponent deixant l’estela del perfum embriagador que s’enlaira pel sotabosc, és el segell inalterable del delit, i les gotes agosarades que han viatjat més enllà del voladís, clapegen el vidre del finestral. S’hi estan encara ara, i la llum verge que es fa pas entre els núvols de cotó s’hi emmiralla. Són els estels que han fugit de la nit, són les escorrialles mudades que parlen de vida pròpia i dansen per embriagar-me. Parpellejo i albiro un floc del seu cabell, un retall del seu somriure. Ella sempre hi és, sempre s’escola en algun boci de natura, i jo escampo les gotes per escriure el seu nom.