Cercador
Armstrong impertorbable
Un relat de: aleshoresEl ponent, un home oriental, japonès, tremolava com una fulla, presa de nerviosisme escènic, hem de suposar.
El públic, no obstant no era extens, sinó força reduït ja a aquella hora de la tarda en la darrera sessió de 15 minuts.
Armstrong, que deu voler dir braç fort, no s’immutà i prosseguí la seva tasca de moderador fent cas omís de l'episodi de tremolor que tenia a la vora i que deixava en evidència el ponent.
L'havien, potser, obligat a anar a Londres i parlar en una llengua que no dominava, no dominava el tema i el tremolor n’era una metàfora viva?
Quin era el significat, no ho sabem del cert. Recordo, sí, la compostura britànica d'Armstrong. La barba punxeguda quixotesca del qual em ve al cap ara molts anys després.
De seguida el nerviosisme, que era propietat exclusiva del ponent, es va traslladar al públic assistent que començava, com aquell que diu, a demanar l’hora (metafòricament parlant) amb tantíssim tremolor allà al davant.
Però encara ell, en un tret del tarannà local, marmori, va demanar al públic qui tenia preguntes a formular.
Un ponent té dret a tremolar durant tot el temps de la seva intervenció i nosaltres no n’hem de fer res, semblava dir-nos. Qui tingués angúnia o malestar aliè - real o imaginari- era el seu problema i que s’ho fes passar com bonament pogués.
Ningú no va formular cap pregunta, la sessió es va donar per tancada i ens vam aixecar d’una revolada.
Comentaris
-
Metàfores vives. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 23-11-2024
Un relat una mica metafòric, en el qual hi ha un contrast total. Però és que no ho entenc gens. Té tantes metàfores que no sé què vol dir.
Gràcies per compartir.
Cordialment.
-
Contrast[Ofensiu]SrGarcia | 20-11-2024
Un contrast molt potent entre les figures d'Armstrong, impertorbable i segur, i el ponent japonès, retratat com una figura feble i tremolosa, gairebé com una al·legoria de vulnerabilitat.
El públic també sent aquest nerviosisme, com una mostra de rebuig a qui mostra vulnerabilitat.
El relat ofereix una meditació sobre el valor del control emocional, el respecte mutu i les normes tàcites de l'espai públic.
El silenci que clausura la sessió acaba reforçant aquesta desconnexió.
Un contrast molt fort entre Armstrong i el ponent.
l´Autor

294 Relats
743 Comentaris
148231 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87