Ara que ho he viscut

Ara que ho he viscut,
que en sé tots els mots,
que ho he donat tot,
la meva ànima, el meu cos.

Ara que m’ha bategat el cor,
com si mirés d’escapar-se.
I he tancat els ulls
quan no calien paraules.

Ara que m’han trasbalsat
versos que parlen de l’amor
i m’he creuat amb la sort
de sentir com cremava
la pell,
en les flames
d’un desig infinit.

Digue’m que vindran noves olors,
de terra humida o de mar,
que m’esperen bells cims
que voldré coronar.

Dibuixa’m el meu futur
fent servir tots els colors.
I, mentre ho fas, assegura’m
que es fondran totes les pors.

Escolta’m, si et crido
des del silenci.
El mateix que m’embolcalla
tantes nits, a casa.
I estripa’l per regalar-me,
ni que sigui,
una falsa esperança.