AQUEST REIS NO QUEDEN ENRERE

Queden molt enrere les cartes escrites als reis amb lletra acurada, per evitar mals entesos, en paper oficial o en un full quadriculat, queden enrere els dubtes de què demanar per no fer-se egoista. Queden enrere les cues sota el fred de l’hivern, per lliurar la carta amb il·lusió. Queda enrere la nit de reis, les cavalcades o els passeigs per la Gran Via, queda també enrere el plat de galetes, l’aigua pels camells, les sabates i la cançó, els nervis d’infant i queda enrere la parada de joguines al menjador, amb la porta tancada, a l’espera dels progenitors. També queda enrere el menjador buit quan els reis van decidir amagar els regals per tota la casa. I els anys deixen enrere també el mateix camí pels fills que han menjat de la tradició. Queden enrere els somriures, les sorpreses, els crits de joia, tremolors i alguna cara decebuda.
El que no queda mai enrere són els records i l’enyorança per la màgia d’una nit.