AQUELLS LLENÇOLS

Aquell llit d’estil Bauhaus era un continent de fusta fosca, un territori vast i ombrívol on els nostres pares navegaven pels somnis. Jo, des del meu petit llit, sentia el seu respir sincronitzat, un ritme tranquil que emplenava la foscor de seguretat. L’olor de llençol net i a la seva pell.

De vegades, un gemec de la fusta, un xiuxiueig. Era el centre silenciós de la casa, el refugi on tot començava i tot s’encalmava. El seu record encara és un abrigall de pau.






2025