Aquell desig...

Un relat de: Prou bé
És un desig que l'acompanya des de sempre.
Ja de petita, quan anava a escola, passava per davant d'una pastisseria. No anava sola. Eren tres germanes. Tres nenes que vetllades per la germana gran feien quatre viatges diaris.
Al matí per arribar a les nou... millor una mica més aviat, que així podien xerrar amb les amigues abans que la "senyoreta" encarregada les fes passar.
Al migdia cap a casa a dinar. Calia no torbar-se que no tenien massa temps.
A les tres cap a escola de nou fins a les sis. Eren jornades llargues plenes de continguts diversos que anaven aprenent entre jocs al pati, confidències amb les companyes, nervis per les notes dels exàmens i admiració per alguna professora.
De tornada a casa ja era hora foscant durant quasi tot l'hivern.
Ara bé mai deixava d'aturar-se davant el vidre de la pastisseria on sempre lluïen, entre altres llepolies, les merengues.
Merengues de tots colors, formes i mides. Sembla que n'eren especialistes.
Només acostar-se a l'aparador, entrellucava els ulls i fixava la mirada a les plàteres d'aquell bé tan desitjat.
La boca se li omplia de saliva que semblava dur el gust i textura del dolç. A la pell sentia una frisança i li entrava un neguit suau, petit, imaginant què seria mossegar una d'aquelles merengues.
Aquest estat acabava amb l'apressament de la germana gran per no fer tard i li deixava una melancòlica anticipació de quan tornaria a aixafar el nas al vidre de l'aparador i admirar aquell Bé de Déu.
De tant en tant la mare li donava diners per a poder menjar-ne una. Era festa gran que gaudia a poc a poc. Volia que durés aquell plaer tan intens que sentia quan cada mos es fonia a la boca.
Han passat molts anys, però el desig de merengues no l'ha perdut. Ara no en fan a tot arreu ni són com les d'abans, però és molt capaç de fer quilòmetres si coneix un lloc on trobar-ne que li facin tornar a sentir la seva infantesa a la boca!



Presentat al RepteClàssic Desig en estat pur

Comentaris

  • Records[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 13-10-2022 | Valoració: 10

    Quins records, com m'he identificat amb que has escrit. Les anades i vingudes de l'escola, les trobades amb les companyes... i la marenga, que sempre ha sigut el meu postre preferit i mai he deixat de menjar-ne una de tant en tant.

    Bon relat Prou bé!!!

    Cordialment.

    Rosa.

  • merengues, desig infantil[Ofensiu]
    Atlantis | 11-10-2022

    Malgrat no soc gaire de menjar dolç, m'agraden els merengues. De manera senzilla ens mostres un desig d'infància, que tots d'alguna o altre manera també hem tingut.

    Jo també anava al cole amb dues germanes mes..

  • Mirall al passat [Ofensiu]
    llpages | 11-10-2022 | Valoració: 10

    Haig de dir-te en primer lloc, que m'ha fet gràcia adonar-me que jo feia el mateix horari a l'escola que el que descrius, i també èrem tres germans fent camí plegats quatre cops al dia, quins records amb tanta coincidència... Prosa senzilla que arriba tan fàcilment al lector que sembla que això de descriure el passat sigui bufar i fer ampolles, però proveu, proveu de posar per escrit les vostres memòries d'infantesa i us adonareu que de senzill no en té res. Enhorabona, Prou bé!

  • Pastisseria. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 10-10-2022 | Valoració: 10

    Un relat que molt entretingut, amb un desig pels pastissos, que eren molt apetitosos. Com si estiguera mirant l'aparador, d'aquella pastisseria. El gust de pastís era bo i gustós. Enhorabona. Prou bé.
    Cordialment

  • Infantesa[Ofensiu]
    Marina i punt | 10-10-2022

    No he estat mai llaminera jo però, deixant a banda les merengues, aquesta història m'ha portat molts records d'infantesa. Va bé de tant en tant refrescar moments oblidats en la memòria. Gràcies per fer-ho possible amb el teu relat.

    Salutacions

    Marina

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Prou bé

Prou bé

86 Relats

779 Comentaris

26227 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Bilder hochladen




Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.


Email proube43@gmail.com