APRENDRÉ

Vull evocar quant de bo hi ha en el món
em vaig ensenyar,
aprendré el llenguatge del silenci
i conversaré a soles amb els altres
que poblen l'amplitud
del firmament.

Unes boniques experiències per aprendre.

Una oda escrita amb futur que et fa venir ganes de fer amb tu aquest aprenentatge.

Aquest "ser fort com una roca/ i lliure com el vent" el trobo deliciós. I l'estrofa del mig és molt ben reeixida. Com dic al títol, se'n pot aprendre molt, de com escrius.

Agraït. Perla de vellut; que no t'hagis molestat en llegir el meu relat ni dir-ne res és una cosa francament encantadora.

Bona vesprada perla de vellut,

M' agradat molt el teu relat,
esta ple de molts sentiments,
i ple de relats evocadors.

Un dels teus millors relats,
que has escrit fins ara.


Gràcies pels últims comentaris al meu relat.

Una abraçada

Noia Targarina

Un poema avocador i sensible. El poder del silenci, de l'experiència viscuda, de la gratitut els valors. Bellíssim Perla de Vellut.
Enhorabona.
Rosa.

Un poema bellíssim!, on evidència la teva plenitud, la teva experiència viscuda de la vida. Una maduresa envellida com el bon vi de la bota del racó. Els anys porten xacres a la salut del cos, però també fan que els nostres sentits s'aguaditzin i facin possible adquirir una sensibilitat a flor de pell. Un poema on ras i curt resumeix en poques paraules i una descripció poètica el que és arribar a l'avantsala de la fi del trajecte amb la convicció i certesa de saber allò que hom vol per s trobar-se bé amb si mateix.