Àpats amargs

Estaves. Però no hi eres.

Sabies que la vida és massa àmplia
per empresonar-te amb un masculí mortal.

Em sentia malaurat Carceller, d'aquells esclats de vida acabussants.
Ple de projeccions i expectatives vers una diva entonada,
en un món de possessió, propietats, funcionalitzacions i manipulació.

I romanies lluny, aportant miques del teu cel,
cautelosament.

No hi eres..

Si més no, uns bocinets de tu,
pels volts de les nits feien presència.
Igual dels sols que et restaven, però pas ho creia,
si més no dels que al ras, treies del recer hermètic,
per protegir la fragilitat d'aquell ésser.

Virar el veler a oceans de tenebre
brostant greuges, abandó, rebuig, distàncies i fredor.

Però la teva pàtria era lliure, sobirana.
Llunyana d'urpes fictícies o reals?
Triares un rumb als sentits que brollaven.
Clou l'amistançat, ni l'amistat servares.


Aixecares el vol.


Zíngara bohèmia hongaresa a la sang.
mare adoptada a terres de l'antiga alta Califòrnia,
sense prometences, sense records, sense passat.
Sense enllaços, ni compromisos.
I ni tan sols molestar-te parlar i menys defensar postures.
Ni defensar la teva idiosincràsia i Proselitisme.

Nòmada eterna explorant camins infinits.
Indefinida en la indeterminació intentant definir,
bandeixaves explicacions.
a la teva i prou.
Tant se val justificar un art de viure??


L'amor és tan sols amor.
I vira segons els cisallaments dels actors.
Castellets sense voluntat i desig pas s'enfilen.

Qui vol ser lliure de la mel, la dolçor, dels plaers.??

Mai és un destorb la tendresa, o restar silents a la fosca delectats,
o trobar i construir plaerossos indrets.

Sí l'entrega és vertadera, honesta i profunda.

Com un pot estimar si no s'estima i no ha estat estimat mai???
Sols pors, revestida de llibertats anhedòniques
i d'incapacitats de restar amb un ésser.

O simplement un enuig de negar-se a veure no ser el triat?

Els no encerts sols la comunicació dissolt i enlaire.
Desenfosquint aprenem i ens enfortim.
Petjant ombres mestres ens botim.


Però tu ja eres llunyana.


Macro esforç quan tot s'ha de dilucidar
amb intuïcions, o inferir o deduir,
àdhuc endevinar.

Com respondre així a estímuls ignots?

Així doncs,

Aprendre,

.....De silencis curulls de significats.
.... De Buits plens de contingut.
.....D'Incomprensions i Absències parlants.
.... De ghosting malaurats amagador de fragilitats

Com subtils filigranes de Murà i bohèmia.
Les fites i bufes de prop i es trossegen.
Com guspires fugiseres que es dissipen a la nit


Volàtil Gitana bohèmia californiana
fugiserissa de sedosos hams daurats
esmunyint-se de grats embolcalls de dolçor i amor.

Així encavalva romanços, flamencs i rumbes
gruant detectar-te lluents ixents d'ívori,
ique amb aquell senzill somrís transformaves el món,
si bé, nogensmenys poques intorsions espurneixaven.


Qui fa de l'amor un sinuós costerut sender ple de corbes i estimballs?
Por, potser??. Lliçons dures arrelen a l'ànima.


I així inferia,
entre mots arrabassats al no-res i amb destresa.
reendreçant-me de les miques i cendres,
el secret de l'ataràxia.