Cercador
ANTIGA FILATURA DE CAN BATLLÓ. ‘ TRESORS’ DE BARCELONA
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Feliu Añaños Masllovet ens regala ara un àlbum dedicat a Barcelona, en el que recentment penjava imatges de l’antiga filatura Can Batlló.
La fitxa tècnica ens explica ; segons el plànol que es conserva del projecte de construcció de la fàbrica, signat per l'enginyer Juan Antonio Molinero, el conjunt fabril tenia inicialment un sol edifici, de planta baixa més dos, molt allargat, i la corresponent xemeneia per a les màquines de vapor situada prop de les calderes a la banda sud del recinte. L'augment de la producció i el creixement de les diferents activitats industrials que es van afegir amb el temps van obligar a la construcció de noves naus, a la dotació de més maquinària i a la construcció d'una nova xemeneia. Per tal d'assegurar l'abastiment d'aigua, necessària per a la producció d'energia, es va construir una torre d'aigües, al costat de la primera nau, de planta rectangular i amb una alçada considerable. El recinte era una colònia fabril que disposava d'església i fins i tot d'un economat. L'expansió de l'empresa, l'augment del nombre de treballadors, fou la causa del desenvolupament urbanístic de la seva rodalia i de la implantació de nous habitatges al voltant de la carretera de la Bordeta.
L'estructura de la fàbrica no és vertical (com eren el Vapor Vell o Ca l'Aranyó), sinó que es va dissenyar horitzontalment a dos nivells i en dos llargs braços, factor que en permetia l'ampliació amb més facilitat (molts dels primers vapors sabadellencs es van construir de manera força similar), però que dificultava el rendiment en la transmissió de l'energia mecànica. Els materials que es van emprar en la construcció eren els característics de tota l'arquitectura fabril del segle XIX: maó i ferro; és a dir, parets de totxo, pilars de fosa, embigat de fusta i, en l'edifici originari, coberta a dues vessants. Grans finestrals i arcades s'obren en façana per aprofitar més la il•luminació i, en planta baixa, permetien disposar i accedir a petits tallers o zones de magatzem. De la façana destaquen les grans columnes adossades, l'entaulament i el pòrtic amb pilastres que sosté un arquitrau , tots ells elements fets en pedra, de forta càrrega classicitzant. Entre les diferents naus hi ha patis i carrerons o passatges, que s'empraven per a la càrrega i descàrrega i per a l'accés als diferents edificis.
El recinte de l'antiga fàbrica de Joan Batlló, conjunt complex i divers, ha esdevingut un barri industrial, que conserva la tanca original de la fàbrica, amb l'arrendament de les diferents naus i plantes a petites indústries.
La fitxa tècnica ens explica ; segons el plànol que es conserva del projecte de construcció de la fàbrica, signat per l'enginyer Juan Antonio Molinero, el conjunt fabril tenia inicialment un sol edifici, de planta baixa més dos, molt allargat, i la corresponent xemeneia per a les màquines de vapor situada prop de les calderes a la banda sud del recinte. L'augment de la producció i el creixement de les diferents activitats industrials que es van afegir amb el temps van obligar a la construcció de noves naus, a la dotació de més maquinària i a la construcció d'una nova xemeneia. Per tal d'assegurar l'abastiment d'aigua, necessària per a la producció d'energia, es va construir una torre d'aigües, al costat de la primera nau, de planta rectangular i amb una alçada considerable. El recinte era una colònia fabril que disposava d'església i fins i tot d'un economat. L'expansió de l'empresa, l'augment del nombre de treballadors, fou la causa del desenvolupament urbanístic de la seva rodalia i de la implantació de nous habitatges al voltant de la carretera de la Bordeta.
L'estructura de la fàbrica no és vertical (com eren el Vapor Vell o Ca l'Aranyó), sinó que es va dissenyar horitzontalment a dos nivells i en dos llargs braços, factor que en permetia l'ampliació amb més facilitat (molts dels primers vapors sabadellencs es van construir de manera força similar), però que dificultava el rendiment en la transmissió de l'energia mecànica. Els materials que es van emprar en la construcció eren els característics de tota l'arquitectura fabril del segle XIX: maó i ferro; és a dir, parets de totxo, pilars de fosa, embigat de fusta i, en l'edifici originari, coberta a dues vessants. Grans finestrals i arcades s'obren en façana per aprofitar més la il•luminació i, en planta baixa, permetien disposar i accedir a petits tallers o zones de magatzem. De la façana destaquen les grans columnes adossades, l'entaulament i el pòrtic amb pilastres que sosté un arquitrau , tots ells elements fets en pedra, de forta càrrega classicitzant. Entre les diferents naus hi ha patis i carrerons o passatges, que s'empraven per a la càrrega i descàrrega i per a l'accés als diferents edificis.
El recinte de l'antiga fàbrica de Joan Batlló, conjunt complex i divers, ha esdevingut un barri industrial, que conserva la tanca original de la fàbrica, amb l'arrendament de les diferents naus i plantes a petites indústries.
l´Autor
6914 Relats
1201 Comentaris
5428338 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS