ANÈL·LID

No he vist la pel.lícula que esmentes, però estic segura que m'hauria agradat, les històries que fan pensar, m'encisen.

I el tema del teu relat també m'ha encantat perquè és original i ben pensat, malgrat que les imatges del final s'apartin una mica de les del principi. Potser sóc jo qui no ha sabut veure-hi la similitud, ho confesso, però malgrat la mestria de les teves paraules, no hi he trobat un mateix fil conductor.

Ja tens embastat el poema del RPV? T'està esperant...

Bon estiu!

Gràcies pel teu amable comentari, al meu poema "Ulls negres", on m'expresses amb uns versos, que són excel.lents.
Saluts.

Referint-me els comentaris de marialluïsa i d’identitat. Perquè també m’ha fet somriure al començament i l’he trobat bastant tètric al final. I per això que ha dit Identitat que jo també anava a veure pel·lícules d’Antonioni i no les entenia. Ara ja no em cal fer-me la interessant. I sí, m’agraden els relats que em facin pensar, de finals oberts i una mica estranys però que hi tregui l’entrellat.

Tot i que el títol ja sigui una pista de per on va la història, no deixa de sorprendre el final. També dir-te que del principi, en to còmic, al final, hi ha un canvi de registre inesperat. Ens fas riure al primer paràgraf per portar-nos fins al que sembla el darrer alè del personatge. Tot i que en una primera lectura hi trobo a faltar un paràgraf que mostri una etapa "intermitja" per deixar-la més arrodonida. És una opinió.
Molt bona feina i força original, en conjunt.

M'ha encantat la elegància del sentit de l'humor que utilitzes. M 'has tret un somriure de bon matí, gràcies i felicitats.

Ja he dit que no sé qui és aquest Antonioni, però sí que sé qui són Mortadelo i Filemón. Un del dos, em sembla que Mortadelo, era un mestre en fer canvis sobtats d'indumentària.
Em sembla que haguessis hagut d'estudiar enginyeria de mines, la psicologia social no sembla que l'hagis assimilat del tot, però és senzilla: no importa que diguis, importen les paraules que uses i el tema que tractis.
No he vist la pel·lícula que dius, així que el meu comentari serà per força molt superficial.
No et pensis que hi ha poca relació entre Mortadelo i això de què parles; no és gaire corrent un canvi sobtat d'estat. Hauria estat bé que parlessis de la trempera matinera. Se m'acudeixen moltes coses de què hauries pogut parlar, però cadascú parla del que vol.

Seguint el comentari anterior, suposo que no serà "auto"biogràfic el relat. Ho dic,  no pas pel que s'hi pugui trobar sota els teus calçotets, sinó perquè, pel que sé, encara no has tornat als orígens, amb la teva amiga terra. El relat comença amb una imatge còmica i acaba amb una de fatalitat i terror. I és que al final, per molts tombs que donem, acabem sent el que som. 

Com és briogràfica, ho he relacionat, que estàs fet un anèl.lid, el teu pennis.
Així que vaja prolongació... je je je je...
Un poquet surrealista, però amb certesa de que ets un anèl.lid.
Molt bona, Kefa...
Cordialment

He oblidat acomiadar-me. Amb total cordialitat

Pot ser que els homes els sembli meravellós comparar el penis amb un rèptil. Però hauríeu de saber que a la majoria de les dones trobar-s'ho les tiraria enrera! Encara que això potser no importa si pots trobar un company de joc amb el mateix atribut !