ANÈL·LID

Un relat de: kefas

Però, què és això? El seu crit de sorpresa i espant em va sacsejar. M'acabava de treure els calçotets i el ”això” que trasbalsava la meva dona era l'apèndix més familiar per a mi. Els meus amics també s'hi havien fixat, no tan per la seva primesa i llargària com pel seu moviment sinuós i caragolí.

En els temps antics una nit de noces era una nit de descoberta. Superat el primer ensurt, tan bon punt em vaig acostar a la meva dona i va copsar que aquella prolongació dansarina tenia especial habilitat per explorar racons foscos i humits, va comprovar, amb joia, que no era una amenaça sinó una benedicció.

Ja de xic havia manifestat una clara predilecció pels llocs foscos i humits. Quan havia d'estudiar, anava al soterrani, on, sense llum, llegia prou bé. Més tard, vaig dubtar entre els estudis de mineria i els de psicologia. Va guanyar l'exploració de les més fosques profunditats de l'ànima humana, que em va proporcionar una còmoda existència. Fins que vaig veure la pel·lícula Dune. Va ser una revelació. Va descobrir els meus orígens i em va injectar la necessitat de lluitar contra la supèrbia del poder.

Quan el poder em doblegà, decidí que la rebel·lia mereixia la més atroç de les morts. Des dels tres metres de profunditat de la fossa, vaig rebre amb un somriure la primera palada de terra a la cara. Es varen pensar que m'havia trastocat. No sabien que, dins la meva amiga, la terra, tornava als orígens. Una làpida de deu tones i vigilància de dia i nit no impediren la venjança. No la vaig gaudir, un cobriment de cor va fer la feina en visitar al meu botxí.

Comentaris

  • Hola bona vesprada Kefas: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 08-06-2021

    Gràcies pel teu amable comentari, al meu poema "Ulls negres", on m'expresses amb uns versos, que són excel.lents.
    Saluts.

  • comentari de comentaris[Ofensiu]
    Atlantis | 03-06-2021

    Referint-me els comentaris de marialluïsa i d’identitat. Perquè també m’ha fet somriure al començament i l’he trobat bastant tètric al final. I per això que ha dit Identitat que jo també anava a veure pel·lícules d’Antonioni i no les entenia. Ara ja no em cal fer-me la interessant. I sí, m’agraden els relats que em facin pensar, de finals oberts i una mica estranys però que hi tregui l’entrellat.

  • sorprenent[Ofensiu]
    marialluïsa | 02-06-2021 | Valoració: 8


    Tot i que el títol ja sigui una pista de per on va la història, no deixa de sorprendre el final. També dir-te que del principi, en to còmic, al final, hi ha un canvi de registre inesperat. Ens fas riure al primer paràgraf per portar-nos fins al que sembla el darrer alè del personatge. Tot i que en una primera lectura hi trobo a faltar un paràgraf que mostri una etapa "intermitja" per deixar-la més arrodonida. És una opinió.
    Molt bona feina i força original, en conjunt.

  • Elegància[Ofensiu]
    rober | 02-06-2021 | Valoració: 10

    M'ha encantat la elegància del sentit de l'humor que utilitzes. M 'has tret un somriure de bon matí, gràcies i felicitats.

  • Mortadelo i Filemón.[Ofensiu]
    SrGarcia | 02-06-2021

    Ja he dit que no sé qui és aquest Antonioni, però sí que sé qui són Mortadelo i Filemón. Un del dos, em sembla que Mortadelo, era un mestre en fer canvis sobtats d'indumentària.
    Em sembla que haguessis hagut d'estudiar enginyeria de mines, la psicologia social no sembla que l'hagis assimilat del tot, però és senzilla: no importa que diguis, importen les paraules que uses i el tema que tractis.
    No he vist la pel·lícula que dius, així que el meu comentari serà per força molt superficial.
    No et pensis que hi ha poca relació entre Mortadelo i això de què parles; no és gaire corrent un canvi sobtat d'estat. Hauria estat bé que parlessis de la trempera matinera. Se m'acudeixen moltes coses de què hauries pogut parlar, però cadascú parla del que vol.

  • Som el que som[Ofensiu]
    Homo insciens | 01-06-2021

    Seguint el comentari anterior, suposo que no serà "auto"biogràfic el relat. Ho dic,  no pas pel que s'hi pugui trobar sota els teus calçotets, sinó perquè, pel que sé, encara no has tornat als orígens, amb la teva amiga terra. El relat comença amb una imatge còmica i acaba amb una de fatalitat i terror. I és que al final, per molts tombs que donem, acabem sent el que som. 

  • El pennis anel.lid [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 31-05-2021 | Valoració: 10

    Com és briogràfica, ho he relacionat, que estàs fet un anèl.lid, el teu pennis.
    Així que vaja prolongació... je je je je...
    Un poquet surrealista, però amb certesa de que ets un anèl.lid.
    Molt bona, Kefa...
    Cordialment

  • Oblit[Ofensiu]
    Prou bé | 31-05-2021

    He oblidat acomiadar-me. Amb total cordialitat

  • Potser[Ofensiu]
    Prou bé | 31-05-2021 | Valoració: 9

    Pot ser que els homes els sembli meravellós comparar el penis amb un rèptil. Però hauríeu de saber que a la majoria de les dones trobar-s'ho les tiraria enrera! Encara que això potser no importa si pots trobar un company de joc amb el mateix atribut !

  • Aclariments[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 31-05-2021 | Valoració: 10

    T'he posat un 10 perquè amb la teva ploma mestra has escrit un relat amb el que has aconseguit que jo no n'entengués res. Home, sí; línea per línea, sí, però no el conjunt. Tot amb tot, m'ha agradat. Mira, m'ha fet pensar en aquelles pel•licules de l'Antonioni que jo, de molt joveneta anava a veure per fer-me la interessant, però de les que no entenia res. Era poc el que parlaven!... Però tu, no defalleixis, eh! què jo a poc a poc hi vaig entrant.

Valoració mitja: 9.4

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: