AMOR ENTRE LINIES

Un relat de: Identitat Inedita
AMOR ENTRE LÍNIES

Encara no et veig i ja t’ensumo. El teu perfum feréstec el tinc encastat als narius i d’aquí no se’n va.
Fa tems que no ens trobem però ara el moment s’acosta.
Et perfilo i reconec el teu perfil; el cor em va a cent.
La teva imatge perfecte se’m presenta tot de cop; ets tan bella, tan serena, tan acollidora i tan meva. En conec tots els topalls, les dreceres i racons però a mi m’agrada la vall on reposar emocions.
Recordo tots els moments que per tu m’he passejat. I totes les olors que sempre m’han fet companya. Tu cap queixa, tu amarada, d’aquesta humitat somiada.
Falta poc per que t’encalci. Quina serà la rebuda que avui em tens preparada?
L’última vegada va ser un cos a cos. Cap dels dos n’abastava prou de l’altre i... calla! Ja et veig el contorn; silueta màgica llueixes al cim, daurats de blat d’agost i foscúries a la part baixa.
Ja et tinc. M’ajec a terra sobre teu. Em reps de suor amarada. S’acoblen els cossos amb força; jo inquiet, tu m’aculls i em sadolles. Acarono el blat madur, davallo cap a les simes. Veig que res no he perdut: jo t’estimo i tu m’estimes.
Ara et vull repassar amb més calma i quietud per anar retrobant els contorns des del cim fins a la vall.
Aquí els suaus turonets, aquí el riu que davalla, aquí el bosquet ufà, entremig hi ha la plana.
I ja et tinc ja ets tota meva, ningú em podrà arrabassar aquest moment d’intensa joia on els teus humors amb els meus es confonen.
I ens haurem de dir adéu com passa cada vegada, jo partiré demà i serà de matinada.
Tu romandràs adormida amb el records del meu cos que dintre teu ha fet estada.
I serà l’any vinent quan ens tornarem a veure. Enyoraré el blat madur, la plana i les dreceres.
Però la teva imatge perviurà en mi molta estona mentre m’allunyo. T’aniràs desdibuixant, no et veuré, no em veuràs.
Però dintre del meu cos hi queda la fragància de totes les teves olors, i de la teva imatge.
I a les mans retrobo el tacte tan suau i estimat de tots aquests indrets que he pogut acaronar... i
I sento que algú diu: que escrius? Ets una porca!
I jo dic però què dius? Estic parlant de Menorca

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Identitat Inedita

Identitat Inedita

81 Relats

89 Comentaris

6130 Lectures

Valoració de l'autor: 8.53

Biografia:
Montserrat Solé Bas vaig néixer a Barcelona l’any 1946.
TOTHOM EM DIU MONTSE
EL MEU CONTACTE: montses220@gmail.com
La meva primera escola, als dos anys i mig, va ser Les Escoles Franceses; als cinc anys vaig anar a l’Escola Virtèlia i posteriorment vaig acabar el batxillerat elemental a l’Institut Maragall.
Començo a treballar als quinze anys en diverses modalitats del comerç i als disset m’integro al món de l’ensenyament
Als dinou estudio Turisme.
Als 25 anys, juntament amb Mercè Galilea, entomo la direcció de l’Escola Nostre Temps, que dirigeixo i on hi faig classes de llengua.He dedicat una llarga part de la meva vida a l'ensenyament i, encara ara, m'agrada ensenyar tot el que sé.

Paral•lelament engego també amb la Mercè i la Xon Solé la Granja Escola Can Joval, a Solsona.
Als quaranta-dos anys em trasllado amb la família a Menorca on hi desenvolupo activitats professionals del món dels serveis. Hi visc amb el meu marit des de fa trenta-dos anys. Agraeixo la pau que s'hi respira però no em molesta el brogit.

Les nostres filles, quaranta-set i quaranta cinc, varen volar fa temps. Casades i amb fills ens han donat néts.
No ens veiem a diari ja que una viu a Angalterra i l'altra a Cardedeu però quan ho fem és molt emotiu i reconfortant. Allò que hi era, encara hi és.

Sóc una persona amb una gran curiositat, m’agrada saber; Llegeixo força, escric i brodo mentrestant miro la tele.
Actualment la meva principal activitat, però, és l'escriptura que diversifico en relats, poesies, flaixos, eròtics i novel.les.

M’agrada tenir convidats i cuinar. Els meus aperitius són sempre esperats abans de qualsevol àpat.

Resumint: estic jubiladeta; tinc setanta cinc anysi allò que em mou i em commou és: escriure, llegir, cuinar, cosir, estimar i patir.
M'ENCANTA QUE EM LLEGIU PERÒ MÉS M'AGRADA QUE EM COMENTEU. SISPLAU

EM DEFINEIXO:
Sóc una persona constantment preocupada però absolutament feliç. La felicitat és d'aquest món? Doncs això
Ara vull aclarir la meva identitat: Catalana, independentista de soca-rel sense cremar contenidors. Femenina que no feminista. Crec en la dignitat personal al marge de qualsevol consideració de sexe. La dignitat passa per sobre de tot i cadascú se la guanya.