Amor alat

La indiferència d'un ésser viu envers del final d'un altre pot ser entre insectes O entre humans. És colpidora la idea de contemplar, mentre t'alimentes pausadament per seguir vivint, com el ésser que t'havia enamorat va morint entre les garres d'un altre. Potser és la imatge del narcisisme en grau molt alt.
M'ha agradat i ho he fet constar
Amb total cordialitat

Els insectes, segons quins, poden ésser desagradables o simpàtics. Però imaginem per un moment que fossin més grans que un elefant, llavors esdevindrien terrorifics a la mirada humana. Fórem com dinusauries..., m'ha agradat aquest relat teu, minuciós observador i fins i tot tendre.

Espere que tot et vaja bé.

Et comente que en tinc un nou relat editat. Quan tingues temps i disponibilitat, pot dir-me la teua opinió.
És que no en tinc el Gmail teu.
Gràcies per ser una bona escriptora.
Una abraçada.

És així. Aquest relat m'ha tret l'atenció, perquè està molt ben relatat. Es nota que ho has treballat un bon to d'humor i m'ha agradat per la situació de la mosca.
Enhorabona, Magda.
Una abraçada...
Que passes una bona nit.

M'agrada el teu poema sobre el petit amor de l'abella cap a l'altra abella en la flor, com es descriu tendrament i amablement, està molt aconseguit, felicitats, ens veurem per Relats!!!

Les reflexions de l'abella m'han recordat les d'una vídua negra, pel cap baix. T'estimes una mosca i gaudeixes veient-la morir? Per un moment he pensat que l'abella cauria presonera d'una planta carnívora i pagaria així els seus mals pensaments, hahaha! Si hi ha insectes cruels, hi ha escriptor/escriptores amb més mala llet encara XD!

Una bona combinació de poesia i humor negre. La mosca enxampada a la teranyina potser demanava auxili, no cercava, precisament, l'amor.
L'abella és un exemple de narrador poc fiable, no acaba d'entendre que està passant i viu en el seu món de narcisisme i il·lusió.
L'amor no devia ser gaire intens, l'abella l'oblida molt ràpidament, empesa per les seves obligacions laborals. Més que amor, sembla satisfeta d'haver atret l'atenció d'algú, encara que se l'estesin menjant.
La manera tan poètica d'escriure contrasta molt fort amb el que diu l'abella; bastant cruel; un contrast genial, ple d'humor.