Amistats perilloses

Un relat molt ben escrit i inquietant per la seva actualitat i versemblança. Tinc força cura en no donar gaire informació personal per la xarxa i, a vegades, penso que sóc una mica exagerada, perquè quin interès ha de tenir ningú en una mestra carrossa com jo, però el teu relat fa pensar, mai se sap!

Realment diu moltes coses.
A la vida les coses es demostren al dia a dia,
la vida és un pou de sorpreses...
Un escrit per posar-hi un 10!
Molt ben escrit.
Original, crític i fins i tot pot ser real!
Felicitats i sempre endavant.

Un relat divertidíssim, encara que tots fem més o menys el mateix amb aquestes noves modes, tens una gracia especial en explicar-ho i ves a saber si algun dia ens passarà com en el teu relat.
Una forta abraçada plena d’admiració.
Bones Festes

Has escrit un relat que pot ser molt real. Facebook està plena de gent que s'amaga darrere d'un pseudònim i que diu moltes coses que poden no ser veritat.
Poses en evidència el perill que hi ha amb aquestes amistats virtuals.

M'ha agradat molt el teu relat. Ets per a mi una descoberta. Tornaré per continuar llegint-te.

Una abraçada virtual,

Maria Teresa

Molt bo, i escrit amb detallat estil periodístic però tot ell pura literatura de la que ens tens acostumats, no és pilota la meva aportació, és admiració davant d'un company d'una pàgina que té la sort de no posar bombes per demostrar que el món està farcit de petits dictadors sonats, i algun d'ells pot estar a les nostres llistes d'amistats.

Vaig a esborrar a algun de la llista que no sé qui són... ;-))

Gran sorpresa la nostra!

Un deu et mereixes amb aquest!

Barretada ja acostumada, però sincera.

Ferran

curt i amb molta tela, actual, versemblant...jo no tinc feisbuc perquè em fa migranya decidir de qui vull ser amiga;-)) un relat generós en humor i savoir faire. Bonissim!! Una abraçada

s

A partir d'ara em sembla que vigilaré més abans d'agregar amistats al facebook... ha, ha... Mai se sap.
Un relat actual, divertit i amb una bona crítica de fons sobre aquestes noves eines tecnològiques que, a vegades, no són tan inofensives com ens pensem...

Fidel Casellas Vidal ?
Quina casualitat, vam ser companys de cel·la en el penal de Cartagena. Un bon jan.
Sí que estava una mica sonat, ara que ho dius. Va ser fent la mili. Ja la tenia aleshores la mania dels discursos sobre les perversions del sistema i la cobdícia del sistema capitalista. Però ja et dic, un bon jan. Feiem tots dos d'escolanets a la capella del penal. Van ser dos anys de claustra molt fructifers i agradables.
Tot va començar quan el paio va amagar a la meva taquilla mitja dotzena de fulminants. Mentre vam servir en el submari volia carregar-se ell tot sol al caudillo disparant contra l'Azor un parell de torpedos... i a sobre ho anava explicant a tothom...
Quines casualitats, no?

Un relat molt inquietant... Bé, molt bé, copernic.

Llavors et diran —Té dret a guardar silenci, tot el que digui....

Ostres quin neguit m'has posat al cos!
Ho descrius fil per randa tal qual faig jo, i tot i que de vegades abans de confirmar, he preguntat… de què et conec? O… si ets de ( la pàgina aquella) quin nik tens? Més d'un cop m'he confiat, però, vaja que la meva intuïció encara no m'ha fallat, és clar que després de llegir aquest relat encara vigilaré més!

Molt bo, sí senyor!
Una abraçada relataira
Núria

Aquí tens un indignat més del Face Book i la mare que el va parir! Tot el que tu dius també ho penso jo. Nopmés fa uns mesos que m'he donat d'alta en aquest servei i ja n'estic fins el capdamunt! Cada dia perdo mñés temps en aquesta tonteria. Una abraçada d'un atontat més.

aleix