Amigues per sempre.

Un relat de: Tros de quòniam
Sempre he pensat que les amistats més antigues són les que tenen més valor.
No crec en prínceps blaus ni en princeses encantadores.
És el tòpic "amics per sempre" el que em persegueix. L'expectativa culpable de la meva frustració.

Aquest estiu les amigues que tant estimo han anat a Menorca.
Era responsabilitat meva endevinar-ho, però fa molt temps que no practico la clarividència.
És una dinàmica tan familiar que no em sap greu quedar-me a casa resignat.
No obstant això, també és responsabilitat meva generar un petit escàndol: un motiu per continuar exclòs.

Les amistats són la família que esculls: un altre concepte que no em deixa descansar.
Em pregunto si mai he sabut escollir o si són les meves amigues les que s'han equivocat amb mi.
També és cert que tot canvia, però no puc evitar pensar que aquest canvi és constant i que tot pot tornar a ser com era abans.

A finals de setembre les amigues m'han convidat a un sopar. Hauria d'estar content, però no les veig des del meu aniversari, fa sis mesos, i em sap greu sentir-me el convidat especial de la nit.
També hauria d'estar content per cada petita mostra d'atenció, puntual, que rebo d'elles, però tampoc m'agrada ser tractat amb condescendència i molt menys amb compassió.

Mai sabré el perquè d'aquesta distància que em separa de les meves amigues.
Una distància que només jo manifesto, que només jo vull canviar.
Les he culpat a elles i he culpat a la pandèmia. He buscat milers d'explicacions.
També em culpo a mi i a la cançó que m'acompanya, la que tants cops he cantat i ballat amb elles a qualsevol festa major. Aquella cançó que diu: "amigos para siempre, means you'll always be my friend".

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Tros de quòniam

2 Relats

1 Comentaris

117 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00