Cercador
Ametlles o avellanes? [text no creat amb IA]
Un relat de: Juan Palomo- Compartir:
Els éssers humans es divideixen en: vius i morts; sans i malalts; joves i vells; homes i dones; solters i casats; rics i pobres; alts i baixos; grassos i prims; guapos i lletjos; intel·ligents i curts de gambals; hàbils i maldestres; xerraires i callats; alegres i tristos; religiosos i agnòstics; bons i dolents; pietosos i pecadors; hedonistes i austers; progressistes i conservadors; unitaristes i secessionistes; omnívors i vegetarians; menjadors i desmenjats... i amigdòfils i avellanòfils, que és on volia arribar.
Si accepteu amigdòfil i avellanòfil, dos neologismes d'arrel llatina que m'acabo d'empescar, us confessaré que sóc més avellanòfil que amigdòfil. Amb això vull dir que no em desagraden les ametlles però m'agraden més les avellanes, tant les unes com les altres ni crues ni socarrimades sinó lleument torrades (les garapinyades o caramel·litzades són tota una altra història). Si parlem d'anar-ne picant, la veritat és que em resulta bastant indiferent menjar ametlles, avellanes o altres fruites de closca com pinyons, cacauets, anacards, pistatxos, nous o castanyes, en el plat anomenat postres de músic o grana de capellà, siguin soles o acompanyades amb fruits dessecats com panses, figues, prunes o albercocs.
Recordo que, de petit, m'havien ensenyat a clavar ametlles en les figues seques, una mena de minisandvitxos llaminers. Fixeu-vos que això no funcionaria amb avellanes: l'ogiva de l'ametlla s'introdueix netament dins la figa seca i es manté ben clavada encara que quedi amb el cul a l'aire; però per allotjar-hi una avellana hauríem d'obrir la figa, introduir-hi l'avellana esfèrica i tancar-la prement; podria provocar fins i tot experiències dentals desagradables, si algú mossegava amb força la figa seca, ignorant-ne el pinyol ocult.
Tornant a la comparació entre ametlles i avellanes, la relativa imparcialitat, quan les tasto soles, es transforma en inequívoca predilecció per les segones quan, senceres, trossejades o aixafades, formen part d'algun producte més elaborat, com per exemple xocolata, torró, sares, pastes seques o galetes. En els massapans, ametllats, rossegons o carquinyolis l'ametlla és gairebé inevitable, però quan n'he trobat variants amb avellana no hi ha color. Sé que la meva preferència és minoritària i que són més populars les ametlles, tot i que se m'escapi la raó: no crec que tingui res a veure amb la impossibilitat física, abans comentada, de clavar una avellana en una figa seca.
En què es basa la meva predilecció, a contracorrent, per les avellanes? Tirant de la meva limitadíssima vena poètica, diria que el sabor de l'ametlla és pla i sec com la terra on creix l'ametller, mentre que el de l'avellana és profund i humit, com aquests avellaners silvestres que creixen a prop de les torrenteres.
Tancaré amb records llunyans aquesta divagació postnadalenca, segurament induïda per la frustració de no haver trobat en els súpers de València que freqüento, com sí que vaig trobar l'any passat, aquell torró d'Agramunt d'avellana en forma de tauletes rodones, entrepanades de pa d'àngel, que ve en bossetes de deu unitats. Records llunyans en el temps, però que encara tinc ben vius i que, curiosament, es concentren en els anys noranta, en els últims agosts passats a Platja d'Aro, des d'on ens movíem, la meva dona i jo, per tot l'Empordà i altres comarques gironines.
A Sant Feliu de Guíxols, parada obligada perquè era a un API local a qui li havíem d'abonar l'import del lloguer de l'apartament de Platja d'Aro, deduïda la paga i senyal efectuada a Barcelona, i perquè el 4 d'agost hi anàvem cap al tard, per sopar a la vila i seure després a la platja, a temps de veure l'esplèndid castell de focs de cloenda de la Festa Major. Aprofitant alguna d'aquestes ocasions o bé desplaçant-nos-hi expressament qualsevol altre dia, acabàvem en un modest forn-pastisseria situat gairebé a la Rambla, a prop del conegut restaurant El Dorado Petit, on compràvem uns massapans deliciosos, malgrat estar preparats amb ametlla, com mana l'ortodòxia, i no amb avellana.
També era obligada, cada any, l'anada a la Bisbal d'Empordà, a un establiment ubicat a les Voltes, la llarga porxada situada a la carretera C-66 de Palafrugell a Besalú, especialitzat en galetes i pastes, on en compràvem unes d'avellana d'una finor indescriptible.
Més rocambolesca és la història dels carquinyolis d'avellana que vam descobrir en un súper de Platja d'Aro. D'entrada no m'hi havia fixat, que eren d'avellana: la textura era més aspra i no tenia el gust de vainilla o de llimona habitual dels carquinyolis d'ametlla. No recordo el nom del producte, però sí que procedien de Besalú, a la Garrotxa, i vaig aprofitar algunes visites familiars de la meva dona per passar-hi i marxar amb unes quantes bossetes de carquinyolis. Vaig preguntar si coneixien on podia trobar-ne, a Barcelona, però no ho tenien clar: segurament venien la producció a l'engròs a algun majorista que la comercialitzava ves a saber per on. Mirant ara el mapa de Besalú, juraria que el forn on els fabricaven era el carrer Ganganell, a prop de la carretera N-260, però no hi figura cap forn ni pastisseria. Curiosament, buscant a Google "carquinyolis d'avellana" només n'he trobat uns de fets a Castellfollit de la Roca, també a la Garrotxa, a peu de la variant N-260z i només a 14 km de Besalú: podria ser que el fabricant s'hagués traslladat d'una a l'altra població?
Si accepteu amigdòfil i avellanòfil, dos neologismes d'arrel llatina que m'acabo d'empescar, us confessaré que sóc més avellanòfil que amigdòfil. Amb això vull dir que no em desagraden les ametlles però m'agraden més les avellanes, tant les unes com les altres ni crues ni socarrimades sinó lleument torrades (les garapinyades o caramel·litzades són tota una altra història). Si parlem d'anar-ne picant, la veritat és que em resulta bastant indiferent menjar ametlles, avellanes o altres fruites de closca com pinyons, cacauets, anacards, pistatxos, nous o castanyes, en el plat anomenat postres de músic o grana de capellà, siguin soles o acompanyades amb fruits dessecats com panses, figues, prunes o albercocs.
Recordo que, de petit, m'havien ensenyat a clavar ametlles en les figues seques, una mena de minisandvitxos llaminers. Fixeu-vos que això no funcionaria amb avellanes: l'ogiva de l'ametlla s'introdueix netament dins la figa seca i es manté ben clavada encara que quedi amb el cul a l'aire; però per allotjar-hi una avellana hauríem d'obrir la figa, introduir-hi l'avellana esfèrica i tancar-la prement; podria provocar fins i tot experiències dentals desagradables, si algú mossegava amb força la figa seca, ignorant-ne el pinyol ocult.
Tornant a la comparació entre ametlles i avellanes, la relativa imparcialitat, quan les tasto soles, es transforma en inequívoca predilecció per les segones quan, senceres, trossejades o aixafades, formen part d'algun producte més elaborat, com per exemple xocolata, torró, sares, pastes seques o galetes. En els massapans, ametllats, rossegons o carquinyolis l'ametlla és gairebé inevitable, però quan n'he trobat variants amb avellana no hi ha color. Sé que la meva preferència és minoritària i que són més populars les ametlles, tot i que se m'escapi la raó: no crec que tingui res a veure amb la impossibilitat física, abans comentada, de clavar una avellana en una figa seca.
En què es basa la meva predilecció, a contracorrent, per les avellanes? Tirant de la meva limitadíssima vena poètica, diria que el sabor de l'ametlla és pla i sec com la terra on creix l'ametller, mentre que el de l'avellana és profund i humit, com aquests avellaners silvestres que creixen a prop de les torrenteres.
Tancaré amb records llunyans aquesta divagació postnadalenca, segurament induïda per la frustració de no haver trobat en els súpers de València que freqüento, com sí que vaig trobar l'any passat, aquell torró d'Agramunt d'avellana en forma de tauletes rodones, entrepanades de pa d'àngel, que ve en bossetes de deu unitats. Records llunyans en el temps, però que encara tinc ben vius i que, curiosament, es concentren en els anys noranta, en els últims agosts passats a Platja d'Aro, des d'on ens movíem, la meva dona i jo, per tot l'Empordà i altres comarques gironines.
A Sant Feliu de Guíxols, parada obligada perquè era a un API local a qui li havíem d'abonar l'import del lloguer de l'apartament de Platja d'Aro, deduïda la paga i senyal efectuada a Barcelona, i perquè el 4 d'agost hi anàvem cap al tard, per sopar a la vila i seure després a la platja, a temps de veure l'esplèndid castell de focs de cloenda de la Festa Major. Aprofitant alguna d'aquestes ocasions o bé desplaçant-nos-hi expressament qualsevol altre dia, acabàvem en un modest forn-pastisseria situat gairebé a la Rambla, a prop del conegut restaurant El Dorado Petit, on compràvem uns massapans deliciosos, malgrat estar preparats amb ametlla, com mana l'ortodòxia, i no amb avellana.
També era obligada, cada any, l'anada a la Bisbal d'Empordà, a un establiment ubicat a les Voltes, la llarga porxada situada a la carretera C-66 de Palafrugell a Besalú, especialitzat en galetes i pastes, on en compràvem unes d'avellana d'una finor indescriptible.
Més rocambolesca és la història dels carquinyolis d'avellana que vam descobrir en un súper de Platja d'Aro. D'entrada no m'hi havia fixat, que eren d'avellana: la textura era més aspra i no tenia el gust de vainilla o de llimona habitual dels carquinyolis d'ametlla. No recordo el nom del producte, però sí que procedien de Besalú, a la Garrotxa, i vaig aprofitar algunes visites familiars de la meva dona per passar-hi i marxar amb unes quantes bossetes de carquinyolis. Vaig preguntar si coneixien on podia trobar-ne, a Barcelona, però no ho tenien clar: segurament venien la producció a l'engròs a algun majorista que la comercialitzava ves a saber per on. Mirant ara el mapa de Besalú, juraria que el forn on els fabricaven era el carrer Ganganell, a prop de la carretera N-260, però no hi figura cap forn ni pastisseria. Curiosament, buscant a Google "carquinyolis d'avellana" només n'he trobat uns de fets a Castellfollit de la Roca, també a la Garrotxa, a peu de la variant N-260z i només a 14 km de Besalú: podria ser que el fabricant s'hagués traslladat d'una a l'altra població?
Comentaris
-
Amb xocolata, si us plau[Ofensiu]llpages | 13-02-2026
Sense entrat en debats de si són millors les ametlles o les avellanes, aprofito l'avinentesa per afegir que, amb xocolata, ambdós fruits secs passen a un estat sublim de gust. Un relat que m'ha despertat la curiositat d'encetar un recorregut pels indrets que anomena i comprovar si encara queda algun vestigi dels productes alimentaris citats. Bones reflexions, Juan Palomo!
-
Vellanes[Ofensiu]SrGarcia | 09-02-2026
És una marca de la casa això d'escriure relats autobiogràfics. Jo em limitaré a seguir les teves passes.
M'agraden molt els fruits secs, sense diferències, tots. A la província de Tarragona hi ha dues zones ben delimitades de producció: a les comarques de l'anomenat Camp de Tarragona s'hi fan avellanes (sovint en diuen "vellanes"). Això és la part de la costa, entre el mar i les muntanyes, aquí es produeix més del 90% de les avellanes de tota Espanya. En algun moment semblava un monocultiu.
A la part de l'interior, ja passades les muntanyes prelitorals, s'hi fan ametlles. Sempre he trobat una bestiesa la discussió sobre si unes són millors que les altres.
Les avellanes tenen la denominació d'origen "Avellana de Reus", però a aquesta ciutat, un dels postres dels més típics és el "menjar blanc" que es fa amb llet d'ametlla. Mai no he sentit parlar de "llet d'avellana".
Sembla estrany com una cosa tan trivial com el gustos et pugui portar unes associacions tan intenses amb la geografia emocional de tot el que has viscut.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Diuen... [text no creat amb IA]
- Escric això el 28 de febrer. [text no creat amb IAIA]
- Un regal atípic. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre LA FOLLIA (bis). [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre LA FOLLIA. [text no creat amb IA]
- Més sobre grafiters. [text no creat amb IA]
- Qui mata un tirà la història l'absoldrà. [text no creat amb IA]
- Ametlles o avellanes? [text no creat amb IA]
- El tren. [text no creat amb IA]