Amb qui nosaltres triem

Un relat de: TerricheT
Amb qui nosaltres triem

Trelleborg, Suècia, Nadal 1665

El foc de la llar ens ha escalfat tota la nit. Quan el sol del nou dia despunta per l'horitzó, miro la meva filla Jana; dorm entre coixins. Un somriure feliç il·lumina el seu rostre. S’ha perdut l’albada, no ha hagut manera de despertar-la. Quan a la fi obre ulls, el somrís tampoc no li marxa. Vol explicar-me una cosa, però la faig callar. —Anem a la cuina —li dic. Allí no ens molestaran.
Les restes del sopar estan escampades pertot. Apartem quatre coses de la taula on solem esmorzar.
—Aquesta nit he estat amb el cosí Irgo— diu després d'un glop de llet calenta amb mel. Calla i es mossega el llavi inferior; em mira de reüll.
—L’has somiat? —li demano.
—No! Hem estat junts, com tu i el pare quan esteu a la cambra. Una emoció tan intensa i tangible no pot ser un somni!
—Sols tens setze anys! Però és cert, ja ets una dona. Malgrat que mai t’he amagat quin serà el teu futur en una casa, prou que he vist com mires al teu cosí, a l’estiu, quan ve per ajudar-nos al tros.
—Mai ens hem tocat com aquesta nit!
—Els somnis tan vívids són auguris...
—Mare, no era un somni —insisteix la Jana—. He estat amb el cosí aquesta nit, i ell estava amb mi. No érem a cap casa coneguda. Caminàvem per sòls brillants i entre altes columnes. Més tard, en un jaç esponjós amb els edredons més càlids que mai no he sentit, ell m’ha despullat, a poc a poc. M’acariciava suaument i ferm per tot el cos. Em besava i llepava cada plec de la pell, i jo jugava amb el seu penis. Abans d’ajudar-lo a introduir-me’l dins la vagina, la seva llengua m’ha lubricat els llavis més íntims...
—Deixa-ho estar, filla —m’enrojola. —Aquestes coses no te les he ensenyat pas.
—Ni jo no les havia fet mai amb ningú. Ho juro.
—Avui arriba l’àvia, ella ens ho explicarà. No diguis res als homes de casa, de moment.
Em besa i joliua puja a la seva habitació per mudar-se. No he volgut revelar-li res, no em creuria. L’àvia li ho dirà, que també experimentem aquestes vivències. I sempre amb qui nosaltres triem.

Comentaris

  • Sempre podem triar?[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 15-04-2021 | Valoració: 9

    M'ha agradat la història. És recurrent en la família: sembla, àvia i mare també en podrien explicar de semblants.
    M'ha agradat la falta d'escàndol per part de la mare... De que serveix la falsa hipocresia si no és per enterenyinar veritats?
    Sovint la realitat és com un somni. Els somnis provenen de realitats vistes, viscudes, entrellucades, i que romanen encastades al més profund del nostre incoscient. Afloren
    quan menys ens ho esperem... gaudim-ne.
    Et vaig llegint.
    Tinc una feinada de por

  • Comentari dels jutges[Ofensiu]

    Aquest relat està ben escrit, ara bé, en comparació d'altres que he llegit, li manca més atmosfera eròtica, en canvi el que havia de ser l'excusa que provoca la temàtica eròtica, és tan essencial com l'erotisme.

  • somnis[Ofensiu]
    marialluïsa | 18-03-2021



    Un relat entre el somni, la realitat i la fantasia.
    Ambientat a Suècia però que podria ser a qualsevol altre lloc, d'una manera sublim i amb molta delicadesa ens mostres la relació entre mare i filla i com un somni pot semblar tan real. Un molt bon treball.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de TerricheT

TerricheT

8 Relats

47 Comentaris

4987 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
La fantasia és la música dels sentits, la realitat és la música del desconcert.
El desconcert és l'orquestra del caos, en el caos trobarem la melodia.


Sigues fantàstic, amic meu.
B.L.