Cercador
Alhora inaccessible
Un relat de: aleshoresen aquest jardí a l’ombra on s'està tan bé.
Els cabells, duus, com de llamps blancs arrissats,
hieràtica però també una mica humana,
amb ulls que tot ho veurem
I ho comprenen.
I a tu em dirigeixo i et miro seguit, involuntari,
anticipant-me a mi mateix, a la meva comprensió, al meu pensament!
Però et sé, alhora, inaccessible, no estàs feta per a mi
no estic fet per deesses!
Si no és que l'ensems foren humanes i febles.
Ara!, que bonic seria compartir la tarda encara que només fos per
tenir juntes les teves mans i eriçar el borrissol
que creix on comença els teus cabells de llamps blancs.
Beneït sigui el que gaudeix de la teva conversa
I és capaç de respondre’t, de respondre-hi.
Més que mai volen els falciots en desfici
rere de la finestra de casa meva.
Comentaris
-
inaccessible[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 22-06-2025
Un poema on plasmes de manera sublim la impressió que et transmet la bellesa en la seva perfecció, hi ho fas amb lluminositat poètica, amb humilitat i respecte. Puc entendre'l i comprendre'l perquè jo també he viscut semblant impressió i que vaig deixar constància en un poema que porta per títol ANGOIXA, publicat amb data del.
19-10-2017 - Gràcies per recordar-nos amb amb "Alhora inaccessible" que hi ha una bellesa que com el títol del teu poema indica, és inaccessible. -
Desig[Ofensiu]llpages | 22-06-2025 | Valoració: 10
Es veu, però no es toca. Quantes vegades no ens hem trobat en circumstàncies semblants? Ara bé, aquest estat de desig, encara que insatisfet, també té el seu punt de plaer, que el fet de ser inabastable estimula la imaginació i dóna peu a... relats tan reeixits com el que comentem. Enhorabona!
-
Reverència.[Ofensiu]SrGarcia | 19-06-2025
M’imaginava aquesta deessa com una mena d’Àrtemis o Atenea, però em sembla que van per aquí les coses.
La poesia transmet una barreja de fascinació, desig i respecte reverent cap a una figura percebuda com gairebé divina, inaccessible, una persona amb un toc sobrenatural, però ben terrestre. Un contrast molt ben trobat entre el diví i l’humà.
Tot això es transforma en un desig d’intimitat, la del jardií a l’ombra, que mostra l’autèntica cara de la deessa. Aquest desig es veu frustrat, “no estic fet per deesses”. Tot es juga entre la contemplació referent i la vulnerabilitat humana. Els falciots, que volen amb desfici rere la finestra, poden representar la llibertat desitjada, l'agitació interna o la inaccessibilitat del desig. El món exterior reflecteix l'estat d’ànim del Poeta. -
Compatir la tarda. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 19-06-2025
Una poesia molt bonica on descrius una conversa de la teua amada. En realitat ella et respon.
El més important és que està molt ben descrit.
Realment m'ha agradat moltíssim. La teua fantasia sempre em sorprens en els poemes.
Li he posat que m'ha agradat.
Cordialment.
Perla de vellut.
-
Amor diví[Ofensiu]Helena Sauras Matheu | 19-06-2025
Bon dia, aleshores:
Fas unes descripcions molt encertades en aquest poema sobre la divinitat que et té atrapat el cor: i és que l'amor obre un ventall de possibilitats, malgrat sigui inaccessible com aquest.
Preciosa passaries la tarda eriçant la pell de la teua estimada. (Ho pots contar en futurs poemes o relats).
Una abraçada i a continuar escrivint i composant.
Helena
P.S. Per cert, el poble de CincTorres és una meravella i crec recordar que es menjava bé.
l´Autor

306 Relats
747 Comentaris
159181 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87