Al Solsonès

Un relat de: Prou bé
Si , algun cop, aneu a passar uns dies de lleure a Solsona, proposo una caminada/ passejada, fàcil, qe de ben segur pot complaure als qui agraden aquelles terres.
Solsona és la capital de la comarca del Solsonès i, administrativament, pertany a la província de Lleida. Si Catalunya ja estés administrada en vegueries, seria de la número 16 Catalunya Central. Això tindria tot el sentit donat que els solsonins tenen més tirada cap a Manresa, i fins i tot cap a Barcelona, que no pas cap a Lleida.
Solsona és una ciutat que, el que està dins la muralla, es fa de bon visitar…
Però ara es tracta de la passejada que he anunciat en començar. La caminada pot durar una hora/hora i mitja, segons el ritme del pas que hom duu. Es tracta de, sortint de Solsona, arribar-se fins al mas de "Can Joval". El trajecte és planer, magrat fer una mica de pendent, part per carretera i part per un camí de bosc que fa un petit desnivell fins arribar al pla del mas. No és l'únic camí per anar-hi. N'hi ha un altre que voreja la riera. Si es tenen ganes de caminar més, anar i tornar, (unes 3 hores), la proposta seria anar per la riera que, es troba també sortint del pont i tornar per la carretera, un cop haver descansat una estona pels encontorns del mas.

Sortint pel pont major, que arrenca davant de la porta principal de la muralla que dona entrada a la ciutat, girarem cap a la dreta per la carretera que ens portaria a Manresa. Aviat ens trobem amb les últimes cases que es van anar construint amb el creixement de la ciutat. Comença un tram que dona pas a camps a banda i banda. Si ens aturem un moment, a la esquerra, podem contemplar una petita vall que té com a guardians, a l'horitzó proper i llunyà, El Port del Comte, El Cadí i El Pedraforca.
Havent caminat uns 5 kms, entrem a l'urbanització El Pi de Sant Just, pertanyent al municipi d'Olius. Quan som a tocar del complex esportiu-restaurant-hotel, trenquem a ma esquerra anant a buscar el bosc que veiem al nostre davant. Hi ha un rètol que anuncia la masia al principi del camí que baixa amb un declivi suau i transcorre entre pins i alzines. Al cap d'uns 200 m. hi ha un revolt a la dreta que s'obre a un paisatge plenament rural encara que sigui tan a prop de terreny urbanitzat.
Al front s'hi veu el mas, de construcció típicament catalana. Ens hi arribem. Consta d'un edifici principal, la casa, i d'altres formant una plaça que, antigament, fou l'era. El conjunt es troba al bell mig d'un entorn ampli i seré, format per camps de secà i una petita horta. Al fons... les mateixes muntanyes que ens han acompanyat tot el camí que, si esperem el capvespre, es veu com prenen una tonalitat violeta quan el sol es pon. Tot un bell espectacle de la natura.


(Amb aquest relat comparteixo un lloc que va formar part de la meva vida molts anys i que, ara, guarda part dels meus records més estimats.)

Comentaris

  • Una bona guia[Ofensiu]
    Atlantis | 06-08-2021

    Una bona guia per passejar-te pel Solsonès, indret que conec però no massa. Pendent per la propera sortida.

    Gràcies per passar pel meu relat. Sí, el no-res és molt dur, però perquè no creure que ens estan mirant i que podem parlar amb ells? Això a mi em consola. De totes maneres es un relat fantàstic.

    Una abraçada de bon estiu.

  • Descripció molt bonica... de Solsona.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 04-08-2021 | Valoració: 10


    No és per fe-te la pilota, Prou bé, però al llegir aquest relat, m'ha meravellat sentir en la meua pell i en els meus ulls, una descripció preciosa del recorregut que has fet per anar al Solsonès. Me l'he llegit dues vegades. Si haguera un 100 per a la valoració, l'haguera posat.

    Enhorabona, Prou bé.
    Salut i una abraçada...

l´Autor

Foto de perfil de Prou bé

Prou bé

137 Relats

1327 Comentaris

52529 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Bilder hochladen




Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.


Email proube43@gmail.com