AL PARDAL QUE MARXA

 

Adeu-siau pardal, adeu

Has guiat les meves passes

D’infant et fitava curiós

Ara absències i buidors romanen

 

A Catalunya casa teva ja no és

Ben lluny t'hem de trobar encara

Mai sabre si xiulaves

Però ben eixerit i atrevit n'eres

 

Torna pardal torna

que Ets part del meu paisatge

Resisteix fort i resilient

i Com aus de foc,

Aleteja, Batega i ressuscita amb força

 

Pardal no marxis torna

Ben prop no deixis ta contrada

 

Pardal no marxis torna

Ben a prop no deixis la romança

Que en mi també m'amarga



Mentre horitzons de metzins s’atansen

a vora teu resto amb pausa

d'aquest sepulcre que et crearem

si bé a tots

ens atrapa i estripa l’ànima

 

Pardalet, pardalet

Que t'enyoro amb recança

Si espigolar no vens quan soc a taula

Mancarà quelcom al meu paisatge



Pardalet menem de nou

a grats, bells i màgics paratges

que ara jo també t'esguardo

fins a la fi d'aquest viatge