AIXÍ CANTAVA EL POETA

Un relat de: Identitat Inedita
I així cantava el poeta
Que portaves dintre teu.
Eres tan jove, tan tendre...
Què et va, fer perdre peu?
Hi penso.
Recordes? En Batiato escoltat?
Martí i Pol tan recitat?
Miràvem cel infinit,
Trobàvem constelacions;
La mirada sempre enlaire.
Buscaves nous horitzons?
La cassiopea fent cercle;
De orio, el cinturó;
Les pleyades i les ósses:
La major i la menor
I les estrelles brillaven.
Ni el sol amagar-les podia.
Lluien perquè les miraves.
I hi eren mentre dormies
I un dia vas decidir
Voler dormir eternament.
I a la vida posares fi
Sense cap capteniment.
I llavors una trucada
Va desfermar el desconsol.
Malaïda i no anunciada
Va començar un llarg dol.
I ens deixares plorant
Tanta culpa tan dolor,
No entenent però cercant
Un motiu a aquesta mort

Comentaris

  • Raó tens[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 01-05-2021

    Impotència total.
    Hauria pogut fer res?

  • Doncs això...[Ofensiu]
    Anaïs | 01-05-2021

    ... és el que passa. Al dolor de la pèrdua s'hi afegeix un sentit de culpa. Si ha sorgit del no-res, almenys no d'alguna cosa detectada, et queda una impotència...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Identitat Inedita

Identitat Inedita

92 Relats

138 Comentaris

8682 Lectures

Valoració de l'autor: 8.59

Biografia:
Montserrat Solé Bas vaig néixer a Barcelona l’any 1946.
TOTHOM EM DIU MONTSE
EL MEU CONTACTE: montses220@gmail.com
La meva primera escola, als dos anys i mig, va ser Les Escoles Franceses; als cinc anys vaig anar a l’Escola Virtèlia i posteriorment vaig acabar el batxillerat elemental a l’Institut Maragall.
Començo a treballar als quinze anys en diverses modalitats del comerç i als disset m’integro al món de l’ensenyament
Als dinou estudio Turisme.
Als 25 anys, juntament amb Mercè Galilea, entomo la direcció de l’Escola Nostre Temps, que dirigeixo i on hi faig classes de llengua.He dedicat una llarga part de la meva vida a l'ensenyament i, encara ara, m'agrada ensenyar tot el que sé.

Paral•lelament engego també amb la Mercè i la Xon Solé la Granja Escola Can Joval, a Solsona.
Als quaranta-dos anys em trasllado amb la família a Menorca on hi desenvolupo activitats professionals del món dels serveis. Hi visc amb el meu marit des de fa trenta-dos anys. Agraeixo la pau que s'hi respira però no em molesta el brogit.

Les nostres filles, quaranta-set i quaranta cinc, varen volar fa temps. Casades i amb fills ens han donat néts.
No ens veiem a diari ja que una viu a Angalterra i l'altra a Cardedeu però quan ho fem és molt emotiu i reconfortant. Allò que hi era, encara hi és.

Sóc una persona amb una gran curiositat, m’agrada saber; Llegeixo força, escric i brodo mentrestant miro la tele.
Actualment la meva principal activitat, però, és l'escriptura que diversifico en relats, poesies, flaixos, eròtics i novel.les.

M’agrada tenir convidats i cuinar. Els meus aperitius són sempre esperats abans de qualsevol àpat.

Resumint: estic jubiladeta; tinc setanta cinc anysi allò que em mou i em commou és: escriure, llegir, cuinar, cosir, estimar i patir.
M'ENCANTA QUE EM LLEGIU PERÒ MÉS M'AGRADA QUE EM COMENTEU. SISPLAU

EM DEFINEIXO:
Sóc una persona constantment preocupada però absolutament feliç. La felicitat és d'aquest món? Doncs això
Ara vull aclarir la meva identitat: Catalana, independentista de soca-rel sense cremar contenidors. Femenina que no feminista. Crec en la dignitat personal al marge de qualsevol consideració de sexe. La dignitat passa per sobre de tot i cadascú se la guanya.