Adolescents

Un relat de: Ginebreda

El cinquè dia tocava fer les bestioles i el creador de tot plegat, cansat i una mica sonat per la brillantor de tants estels, va dir que prou. D’una revolada, es desplaçà al voltant de la bola blava buscant el fill. Com es temia, el noi vagarejava amb les cames dins l’oceà i les mans ocupades en subjectar-se el penis per dirigir l’orina fins a una illa llunyana. Apuntava bé i, amb la mullena, les palmeres agafaven un color verd maragda i s’obrien esperant els raigs daurats.

El pare recordava la cagada que havia fet el xicot quan li va encarregar crear la fruita. Venia feliç i engrescat amb un cove de pomes de color blau. Pomes blaves?; Quina mala combinació amb el cel! A més, no hi ha res mengívol de color turquesa. Sort que va poder rectificar i a la següent tongada les va fer dels colors correctes.

Dubtava a encomanar-li res més, però estava tan esgotat que el cridà i li ordenà fer els animalons. L’unigènit, gandul i queixós com són tots els adolescents des de l’inici dels temps, va contestar que no en sabia. El creador, emprenyat, li digué que els fes com li donés la gana, però que els volia acabats en un dia, que tenia en procés un home que no podia arribar sense trobar ni una bèstia per posar en marxa el cicle.

De seguida, el noi emmurriat agafà terra humida de mar i pixum i es posà a modelar.
Fabricà peixos llefiscosos que tirava al mar, ocells per omplir els arbres, insectes brillants i fent rodar una mica de fang amb la mà plana, li sortiren serps i cucs. Però s’adonà que li faltaven animals de terra i va fer gossos petaners per jugar i gatets domèstics i amables. També va crear alguna fera, ja que pensava que el pare, que mai no trobava res ben fet, el renyaria si no n’hi posava cap.

En fer l’última peça, que era una mena de zebra amb taques, li va enganxar un coll molt llarg per aprofitar ben bé tota la pasta. Si hi afegia uns quants calaixos, l’home hi podria desar els calçotets i els mitjons.

Comentaris

  • L'atreviment i la desgana[Ofensiu]
    fesolmenut | 19-12-2023 | Valoració: 10

    ... del fill adolescent (entenem que un Jesucrist) jugant amb la creació sense massa idea, però acaba per generar tota la fauna que ens envolta, amb més o menys gràcia.

    M'ha agradat molt com descrius la creació de les serps o de les girafes. Ho has clavat i fet d'una forma molt original.

    Molt bon conte de la creació!

    Salut i sort al concurs.

    PD: gràcies per les felicitacions a l'anterior relat, que també han d'anar per tu, que també vas quedar finalista. Enhorabona.

  • Surrealista[Ofensiu]
    SrGarcia | 07-12-2023

    Impressionant aquest fill de Déu adolescent i de tirada com de Salvador Dalí. Alguns ja li diuen el Salvador, ja, però es resisteixen a posar-li el cognom de Dalí que tan bé li escau.
    Un relat sorprenent, divertit, original i surrealista, com no podia ser d'altra manera.

    Molt agraït pels teus comentaris.

  • I al final...[Ofensiu]
    Prou bé | 03-12-2023

    ... Sorpresa, com toca!

    Potser hauria estat bé si hagués anat com ho descrius: entenedor, proper, humà.
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Caram...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 03-12-2023

    quina creació més fantàstica, de fantasia i d'imaginació. Això sí que és un relat creatiu i alhora entretingut. M'ho he passat molt bé, amb les aventures d'aquest pare i aquest fill.

    Moltíssimes gràcies pels teus comentaris i molta sort.

    Rosa.

  • Ara ho entenc![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 02-12-2023 | Valoració: 10

    Mira que m’ho he preguntat moltes vegades, això de com va ser creat tot. Llegint el teu relat he trobat la resposta. I m’ha agradat molt el to que fa servir, la creativitat i la barreja de fantasia i realitat. Fantàstic! Una forta abraçada.
    Aleix

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIV Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Foto de perfil de Ginebreda

Ginebreda

27 Relats

115 Comentaris

4605 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
La Ginebreda és un ésser de l'imaginari català amb forma de dona d’aspecte arbori amb el cos de fusta, molsa i escorça. Té un temperament sanguinari i violent.

Però també va ser una dona real:

Eulalia Ginebreda (1584-1619) es va casar amb Pere Joan Totxo i en va prendre el cognom (es passà a dir Eulalia Totxa) .La seva mare, La Ginebreda (difunta abans de
1615) diuen que va ser qui va ensenyar a l'Eulàlia en quin bosc podia anar a trobar a Satanàs.
És acusada de bruixa, d'anar al bosc de Can Figueres de la Quadra a venerar al dimoni i de fer cas de les seves ordres. Se l’acusa d’intentar assassinar a diverses persones i de liderar un grup de sis o set dones.

El 1619 és empresonada, portada a Barcelona, sotmesa a turment i finalment penjada el 26 d’octubre a Terrassa.

Font: Lo negoci de las bruxas
ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA
ARXIU COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL