Adela, l'amor de la meva vida. Lèsbic.

Un relat de: Amor
Era aquell dia 24 de desembre. Nit de Nadal. La meva bella dona. La meva estimada. Uns cinc anys més gran que jo, alta (fa 1,90), grassoneta, blanqueta de pell, amb una majestuosa cabellera llarga, castanya i llisa amb serrell recte capaç de desalenar a qualsevol, una tímida i captivadora mirada d'uns preciosos ulls marrons, aquest peculiar somriure del que estic tan enamorada, té una mica d'acné (tot i que això no impedeix que sigui bella) i porta ulleres. La seva discreta manera de vestir, ni molt femenina ni masculina, sense ensenyar carn. Pantalons, texans, dessuadores bàsiques, jerseis, jaquetes de pell... Discreta, pero que alhora desperta la meva imaginació. Aquests pantalons texans, que deixaven a la imaginació les seves abundants corbes... Les seves precioses, amples i grans natges, caderes i cintura, les seves carnoses i llargues cames. Les seves petites però alhora precioses sines sobresortint per sota de la dessuadora, camisa, jersei o el que portés posat de cintura cap amunt. I sobretot, aquestes botes altes o baixes, sandàlies i xancletes negres o marrons de pell, plataforma i algunes amb taló ample que gairebé sempre portava posades. Destacaven encara més la seva bellesa i sensualitat. La seva personalitat que tant m'enamora: tímida, introvertida, molt dolça i tendra, protectora, noble, sense cap tipus de maldat, molt sensible i sentimental, sempre disposada a recolzar-me, fer-me sentir segura i abraçar-me, senzilla i humil, intel·ligent, culta, nerd (el que es diria "rata de biblioteca"), realment rareta (no d'aquestes tantes que van d'úniques i especials, sinó una dona realment fora del comú). Una bellíssima gironina de socarrel, tant per fora com per dins. Amb un accent gironí força acusat que captiva i enamora a qualsevol, i més amb la seva peculiar i alhora sensual veu més aviat greu. Ella és l'Adela, la meva estimada.

No puc estar més enamorada d'ella. L' estimo, en cos i ànima. I ella també a mi. M'ho demostra dia a dia. M'estima amb tot el seu immens cor.

Bé, vaig al gra. Era aquell 24 de desembre. Em trobava al pis en el que vivim les dues a Girona, la preciosa ciutat en la que vaig estudiar a la universitat i també hi vaig viure durant tres anys. I la ciutat d'on és l'Adela, de socarrel. Jo no puc ser més feliç. Tinc la feina dels meus somnis, visc a la ciutat dels meus somnis i amb la dona dels meus somnis. Què més puc demanar? A vegades ho penso i els meus ulls es neguen de llàgrimes. Llàgrimes de felicitat. Hi ha cops que quan l'Adela i jo ens abracem, fem l'amor... Plorem de felicitat. Després de tant de dolor i patiment a les nostres vides per males decisions preses, espirals de malestar psicològic en els que ens sentíem estancades, per no trobar una feina en la que ens sentíssim bé ni còmodes, per no trobar la dona de les nostres vides, en el meu cas per trobar a faltar la meva estimada Girona, la ciutat de la que tan enamorada he acabat... Per no trobar el nostre lloc al món. Qui ho diria... Ella també plorava de felicitat amb mi, perquè ha viscut un passat amb una història molt semblant a la meva i això és el que més ens ha unit. Tenim tant en comú... Mai he cregut en aquesta frase d'"els oposats s'atrauen". És una falàcia pura i dura. Som ànimes bessones. I el destí ha fet tot el possible per ajuntar-les i tornar a ser una. Per totes aquestes raons ens hem enamorat.

L' estava esperant aquella nit de Nadal, asseguda al sofà del saló menjador. Tenia la calefacció posada. Jo portava un vestit negre i més o menys curt de tirants i unes mitges negres. Em dic Clara (nom fictici), soc una noia baixeta (faig, a tot estirar, 1,60), prima, blanqueta de pell, tinc el cabell castany llis i curt per damunt les espatlles, els ulls marrons, els llavis carnosos i porto ulleres. Soc molt femenina. Físicament ens complementem molt l'Adela i jo, ja que som molt oposades. Al contrari que en la personalitat, ja que, com he dit, som ànimes bessones.

Ella havia estat tot el dia repartint caramels en diverses zones de Girona, disfressada de Pare Noel (bé, de Mare Noel). Portava posat el barret de Pare Noel, una jaqueta/vestit gran i gruixuda fins uns escassos centímetres per damunt dels genolls (molt discretet) i, evidentment, de color vermell, amb el coll, les mànigues i els botons blancs i unes de les seves tantes botes altes negres de pell, plataforma i taló. Realment, era una vestimenta molt discreta, sense ensenyar carn ni insinuar. Però a mi m'havia excitat molt veure-la vestida de Mare Noel quan se n'anava al matí després d'un bonic esmorzar juntes i ens acomiadàvem amb una tendra i càlida abraçada i un petó. Vaig passar el dia soleta a casa i vaig preparar jo el sopar. Cap de les dues sap cuinar gaire bé, però anem fent. Em sentia força excitada... L' últim cop que vam fer l'amor era aleshores fa uns tres dies, tot i que, òbviament, això no dissipa la meva set insaciable del meu cos pel seu... I ella sent exactament el mateix. Anàvem a passar la nit juntes, només ella i jo. Aquella nit, en especial, tenia moltes ganes d'ella. I ella també de mi. Després de besar-nos al matí, les dues creuàrem una mirada de desig.

Les nou del vespre. Escolto el grinyol la porta obrir-se. Per fi ha arribat!

—Bones, amor meu! Ja soc a casa! —tanca la porta.

—Bones, amor! —la saludo des del sofà. Ella s'acosta a mi, somriu, se li il·luminen els ulls, se li ruboritzen les galtes, m'abraça i m'agafa a collibè, aixecant-me del sofà.

—Com està la més preciosa del món? —tot seguit, em fa un petó a la galta.

—La més preciosa del món ets tu, amor.

I ens fonem en un tendre i llarg petó als llavis. Podia sentir la seva boca, la seva llengua i la seva salivera calentes i delicioses, amb un cert sabor a xocolata. Això em va excitar.

—T'estimo molt, princesa. —em diu.

—Jo també t'estimo, amor meu.

I ens besem de nou.

Ens mirem als ulls mentre li acaricio la seva bella i majestuosa melena llarga, castanya i llisa, alhora que ella m'acaricia les galtes.

—Que preciosa que ets... No et fas una idea. Estic tan enamorada de tu... T'estimo tant, Adela... —li dic amb els ulls entelats, a punt de plorar de l'emoció. A ella també se li comencen a entelar, m'abaixa, estem les dues de peu i m'abraça fortament, agafant-me de la cintura i em fa un petó al front i a les galtes, mentre em diu baixet a cau d'orella:


—T'estimo... No et fas una idea de quant, Clara. Ets l'amor de la meva vida.

Veig que unes quantes llàgrimes comencen a recórrer el seu rostre. Ens fonem les dues en una càlida abraçada. Llàgrimes comencen a caure també dels meus ulls. Qui ho hauria dit... Després de tantes males vivències, de tant de dolor, de tant de patiment, de sentir-nos soles, buides, infelices, amb l'autoestima i la moral pel terra... Després d'haver perdut el nostre somriure, el nostre encant i les nostres ganes de viure en males coses... En mala vida. Ser realment felices fent el que el que volem fer i el que realment ens omple i ens agrada, i de la millor manera possible en el nostre dia a dia, treballant en nosaltres mateixes per ser unes millors persones, vencent juntes qualsevol obstacle que se'ns posi pel davant i deixant de banda tot allò que ens fa mal. Jo vivint a Girona al costat de l'Adela, la dona dels meus somnis i que tan i tan feliç em fa. I sap com fer-ho. És ella. La dona en la que sempre he somiat, des de la meva infantesa. Ella m'ha ensenyat el que és el vertader amor. A més, cap de les dues tenim relacions sense amor. Impossible. Som incapaces.Qui ho diria uns quants anys enrere, quan em sentia tan buida i que la meva vida perdia el sentit per moments.


Em sento extremadament protegida envoltada dels seus braços. És tan gran l'Adela... En tots els sentits. La seva grandesa exterior s'iguala amb la interior. Ella tan alta i fornida (i encara més amb les botes de plataforma i taló, amb les quals feia gairebé 2 metres) i jo tan petita i menuda al seu costat... És que ens complementem tant... Tot seguit, posa les seves grans i tosques mans a les meves delicades i calentones galtes i em diu:

—Ets la nina dels meus ulls.

—T'estimo —poso les meves fines i delicades mans sobre les seves, grans, carnoses i dures.

Ens tornem a besar.

L'Adela mira cap a la taula, on ja hi havia preparats els plats, els coberts, les copes amb vi, els tovallons, la cassola amb l'escudella i plats amb patates fregides, pa, formatge, pernil salat, xoriço, fuet, olives, etc.

—Mmmm... Quina bona pinta i olor... Ui, el meu estómac comença a rugir i això significa que hi ha gana! —em diu, amb un somriure d'orella a orella i picant-me l'ullet.

—Sí, ara mateix sopem, amor. Ja podem seure a taula.

Llavors, ens seiem. L'Adela comença a menjar. Ella menja bastant més que jo, ja de costum. És una dona con molt d'apetit. Les seves abundants corbes ja ho diuen tot.
En un moment donat, agafa una llesca de pa de pagès amb uns quants trossos de formatge, xoriço i fuet, el mossega i mastega fort i amb ganes. M'encanta veure-la menjar amb gana, mossegar, mastegar i empassar amb avidesa i gaudir del menjar (como més calòric, millor), fins el punt d'embrutar-se la boca i les mans i ser una mica el que se'n diria "truja" menjant. M'excita.

L'Adela em comença a parlar del seu mogut dia:

—Tots els que ens hem ofert a fer-ho ens hem hagut de dividir en dos grups i distribuïnt-nos els itineraris a seguir. Ha estat genial. I els nens, tots molt bonics i molt i molt contents de rebre les llaminadures i bombons que hem repartit per tota la ciutat. Hem anat a dinar al Konig de Plaça Independència, on m'he menjat un bon plat d'espaguetis a la bolonyesa i una crema catalana. I quan hem acabat, a les vuit, ens han donat una tassa de xocolata calenta per així reposar-nos.

Ja entenc el sabor de xocolata al besar-nos.

M'hagués encantat veure-la menjant-se aquell plat d'espaguetis i la crema catalana... No hi ha res com una bella dona com ella gaudint del menjar.

—Molt bé. Veig que estàs contenta i és una d'aquestes coses que també t'ajuden a sortir una mica de la rutina i a animar-te més. I això és bo, i a més, bonic. No saps quant m'alegra veure't feliç. Per a mi, això és el més important. Veure't somrient. Aquest preciós somriure.

Seguim fent petar la xerrada i sopant. Quan acabem de menjar l'escudella, ella treu una caixa amb polvorons i neules, una amb "nevaditos" i una altra amb bombons... I menja dos de cada i uns tres bombons.

—Caram, si que tenies gana! Jaja! —li dic, amb un somriure d'orella a orella.

—Doncs sí... Desgasta molt estar tot el dia amunt i avall sense parar... Per cert, deliciosa l'escudella. Molt ben feta, amor meu —tot seguit, em fa dos tendres petons a la galta.

Després de menjar-se els "nevaditos", es llepa els dits amb ganes i plaer, tancant els ulls, assaborint el sucre glas. Això m'excita. També quan menja els bombons, sencers i fonent-se lentament dins la seva boca, amb la seva ample i calenta llengua acariciant-los cop rere cop, fins que els desfà completament amb la seva calenta saliva
.. Excitant... Qui fos bombó per fondre's i morir dins la seva deliciosa boca...

Acabem de sopar, recollim i netegem tot. No ens va treure massa temps perquè tenim la sort de disposar d'un rentavaixelles.

Quan acabem, ens abracem amb força, acariciant-nos la cintura. Començava a sentir créixer el desig entre les cames de l'Adela... Per fer-se cada cop més gran. L'Adela és una dona transsexual lesbiana. Va començar a hormonar-se fa uns pocs anys, encara que no s'ha operat dels genitals ni mai ho fará. La veritat és que quan se la sent parlar es nota una que és trans, tot i que tampoc exageradament, ja que porta anys hormonant-se. També caldría fixar-se més en altres característiques físiques seves per adonar-se'n més, com la seva alçada, les seves grans i dures mans (de les quals m'encantava tant llepar-li els grans i carnosos dits amb ganes, de la mateixa manera que feia amb mi), l'esquena, les espatlles, els seus grans i protectors braços, la seva nou del coll (que tant m'encantava besar-li i llepar-li...) A més, no és pas una persona que busqui cridar l'atenció ni fer d'això un circ ni tota la seva vida, com fa molta gent avui en dia. Tampoc és que sigui el súmmum de la gran feminitat, com la majoria de dones trans. I sempre li han agradat les dones, cap tipus d'atracció ni curiositat cap als homes. Jo no tinc cap problema amb tenir una relació amb una dona trans i no operada dels genitals. I reconec que m'agrada molt, sí. I no per això soc menys lesbiana.

Arriba un moment que em dedica aquesta mirada seva que ja tant conec... Aquesta mirada tendra i alhora seductora. Amb un somriure d'orella a orella amb la boca tancada, els ulls entretancats i les galtes ruboritzades.

Aleshores, ella m'envolta amb el braç dret agafant-me de la cintura i em porta a l'habitació. Un cop allà, ens estirem al nostre gran llit de matrimoni. Ens abracem amb força.

—Ai, la meva Mare Noel... —le dic amb afecte, mentre li acaricio les galtes ben calentones i el cabell, fins i tot el seu serrell recte, que tan bé li queda. Tot seguit, em fixo en el seu cap i m'adono que se li havia caigut el barret de Pare Noel al terra. El busco, l'aconsegueixo agafar, li poso i li faig intens petó. Ens fonem en uns apassionats i calents petons, abraçades fortament. Ens acariciem els cossos cada cop amb més força i avidesa. Ella em fa petons el coll. Ajuntant molt el meu cos amb el seu, sento que el seu desig cap a mi segueix manifestant-se, fent-se cada cop més gran.

Seguidament, ens aixequem. Jo em poso de peu i ella es queda asseguda al llit enfront meu. Les seves mans comencen a recórrer la meva cintura, les meves caderes i les meves natges per sobre del meu curt i fi vestit negre de tirants, mentre jo li acaricio les galtes, el coll, les orelles i el cabell i la beso. Ens mirem amb desig. Arriba un moment que els meus ulls es queden clavats a les seves botes negres de pell, plataforma i taló ample. Ella s'adona. Tal i com ha de ser, ja sap molt bé quins són els meus gustos. I a ella li agrada que m'agradi i a més, seduir-me. El meu cos necessita cada cop més contacte físic amb el seu i la torno a abraçar. Ens fonem en un preciós i intens petó. Les seves galtes estan molt ruboritzades i la seva respiració comença a agitar-se. Pels senyals que rebo del seu cos, es comença a fer evident la seva excitació.

Em torna a dedicar aquesta mirada tendra i seductora i, agafant-me de la cintura, em diu baixet a cau d'orella:

—Vull seduir-te. Tinc ganes de seduir-te, amor. Perquè ho mereixes, princesa. Això i més... Ara, mira el que faré... —em fa un delicat petó a la galta amb els seus calents i apetitosos llavis i m'acaricia el cos sencer.

Tot seguit, s'aixeca del llit. Es posa d'esquenes a mi. Es treu una bota. Es tracta d'un calçat de pell sintètica, per tant, la canya (la part alta de les botes) no té consistència i cau al terra. Aleshores, el seu peu descalç comença a trepitjar la bota, ja treta. A trepitjar el cuir de la bota. Podia sentir el soroll del cuir mentre el seu peu trepitjava la bota. (No portava mitges. Amb les seves grans i abundants mides, no és una persona que agafi fred amb facilitat). M'estava excitant moltíssim això, i ella ho sabia. Després, es treu l'altra bota i fa el mateix, aquest cop amb els dos peus i les dues botes. Uff... Arriba un moment que es gira cap a mi, fent el mateix. Sentia el soroll de la pell sintètica de les botes enganxant-se i desenganxant-se als seus peus, humits de la suor i cansats de tot el dia. Sentia la seva olor a peus que ja coneixia tant i a la que estava ja acostumada, tant que també m'excitava. A més, té uns peus grans, fa una talla 44. Sentia molta calor dins meu... Hi havia instants en els que s'acostava lentament a mi par acariciar-me i besar-me i després continuava trepitjant les botes. La meva Adela... La meva preciosa Adela... La meva Mare Noel... De portes enfora, és una dona molt introvertida, discreta i zero provocadora sexualment parlant, tot i que a la intimitat i fent l'amor, sap molt bé com seduir-me a mi, la seva estimada. Quina deessa.

Aleshores, jo m'estiro al llit i començo a estimular les meves zones erògenes per sobre de la roba interior mentre l'estic mirant, estirada de costat. Em fixo més i m'adono que el seu desig ha crescut massa... Suficient. Sé que en res buscarà el contacte amb el meu cos. Aleshores, es torna a posar les botes, es dirigeix a mí, s'ajup davant del lateral del llit on jo em trobo, ajunta els seus deliciosos llavis amb els meus i em fa un apassionat petó. Puc sentir la seva calenta i agitada respiració. Respirava fort, com un toro. M'aixeco una mica, agafant-la lleugerament del coll, ella s'asseu al llit i jo em trobo asseguda a la seva falda, als seus malucs, d'un costat a l'altre. Ens continuem besant. Asseguda als seus malucs, puc sentir l'immens desig de l'Adela cap a mi i de fer-me l'amor. Aleshores, s'aixeca el gruixut vestit, es treu la roba interior vermella en forma de culotte que porta i... El primer cop que vam fer l'amor (la meva pèrdua de la virginitat), en veure-ho em vaig quedar encisada... Hi cabria tant d'amor al meu cos...? El meu cos s'estremeix de desig. L'Adela agafa la protecció i, amb molt de compte, se la posa. Ens estirem lentament al llit, ella sobre meu. Em treu molt amorosament les mitges i la roba interior per sota del vestit, s'ajup davant meu i, amb molta cura i tendresa, m'agafa de les cames, les envolta al seu cos i comença a fer-me l'amor. A poc a poquet... Suaument, com sempre. Puc sentir cada cop més como el gran amor i desig de l'Adela per mi s'endinsa al meu cos, cada cop amb més intensitat... Fins que, per fi, entra completament. Ens besem i acariciem el cabell, les galtes, les orelles, el coll, els pits... L'Adela m'agafa de la part alta de la cintura estant jo estirada sota seu i m'aixeca lentament, canviant de posició. Ella, agafant-me a mi, es posa de peu damunt el llit i s'ajup. Aleshores, jo m'acomodo entre els seus genolls i malucs i ella m'agafa de la cintura. Em treu el vestit, em baixa una mica la roba interior dels meus pits sense treure-me-la (ja que això li excitava molt) i la seva boca comença a recórre'ls lentament. Ella segueix dins del meu cos, aquest cop en una posició diferent. Ens abracem fortament. Ella em besa el coll, les orelles, les galtes, els llavis, els pits... Ens fem uns quants petons llargs i apassionats mentre continuem fent l'amor. Entre petons, l'Adela em diu baixet a cau d'orella:

—Ets preciosa, Clara... Ets la més preciosa de l'Univers. T'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo...

L'Adela està cada cop més excitada i accelera una mica el ritme fent-me l'amor. M'agafa de la cintura amb cada cop más força, encara que sempre anant en compte. L'últim que ella voldria és fer-me mal. Es desviu per fer-me gaudir i sentir segura i protegida en tot moment. Puc sentir la seva forta i taurina respiració en el seu coll. Això també m'estava excitant encara més a mi. Continuàvem besant-nos apassionadament. Arriba un moment en el que tendrament, m'acaricia una galta i els cabells amb una mà mentre que amb l'altra m'agafa de la cintura, em mira apretant els llavis cap endins i amb un intens rubor a les seves galtes i una brillantor febril als seus ulls. Ja sabia què significava això...

—Amor... T'estimo, t'estimo, t'estimo... —em deia sense parar, mentre em feia petons al coll i recolzava el seu cap a la meva espatlla. Jo acariciava i besava la seva llarga i majestuosa cabellera, amb molt de desig. En un instant, començava a sentir cada cop més turgència i humitat dins meu.

—Aaaaaaaah...! Amor! —l'Adela va esclatar, estant el seu cap recolzat a la meva espatlla, i jo acariciant-li el cabell. Alhora, vaig esclatar jo també. Estàvem les dues vençudes d'amor i desig.

Seguim en la mateixa posició abraçant-nos i besant-nos, ella encara dins meu. Vam estar fent l'amor durant gairebé un parell d'hores.

—No hi ha res com fer l'amor amb tu, Adela...

Ella posa les seves calentones mans a les meves galtes, em fa un petó al front i em diu, mirant-me fixa i tendrament als ulls:

—Sempre t'estimaré i et protegiré, Clara.

Poc després, ella surt de dins meu. Ens aixequem. Es treu la protecció. Me l'ensenya, mirant-me amb amor. Les nostres respostes davant del nostre amor i desig, foses. Bastant abundants, per cert. Fa un nus i el deixa damunt de la tauleta de nit dins un recipient en forma de cor, com una mostra més del nostre amor. Es torna a posar la seva roba interior vermella en forma de culotte. Es torna a posar les botes, que estaven sobre el llit. Se les havia tret mentre fèiem l'amor estant ella ajupida, també posant els seus peus descalços damunt. Necessitava estar còmoda.

Estant les dues de peu, ens fem una forta i llarga abraçada i ella em fa un petó al front,

Aleshores, enmig d'aquesta abraçada, l'Adela em retira tendrament el cabell i em diu baixet a cau d'orella:

—Ai, Clara, amor... Crec que tinc ganes d'anar al lavabo... Ja hi he anat aquest matí, però ara torno a tenir ganes. Ja saps, tant de menjar i tant de moviment que hem tingut... Anem? Tot seguit, em fa un delicat petó als llavis.

El meu rostre es ruboritza completament. El meu cor comença a bategar a mil per hora.

Aleshores, ella agafa el meu vestit negre de tirants, me'l posa tendrament i em fa un petó al front i als llavis. Tot seguit, m'envolta l'esquena amb el braç, em fa uns quants petons a la galta i em condueix cap al lavabo. Tot seguit, ella encén el llum, obre la tapa del vàter, s'aixeca el seu gruixut vestit de Mare Noel, es baixa el culotte fins els turmells, tocant les seves sexys botes i s'asseu a la tassa envoltant-me amb les cames a cada costat meu, que em trobava de peu davant seu mentre ella, asseguda, m'abraçava per la cintura, ens miràvem amb amor i ens besàvem.

Ella comença a fer força (també ho puc sentir quan m'abraça de la cintura cada cop més fort), se li enrojolen molt les galtes i els seus ulls adquireixen una intensa brillantor. Jo, mentrestant, li acaricio el coll i el cabell.

—Uff... Costa de sortir...

Segueix fent força mentre els nostres llavis es fonen en un llarg bes. De cop, sento l'impacte de com l'Adela deixa anar dos excrements, xocant amb l'aigua del vàter. Tot seguit, me'ls ensenya encantada. Són bastant grans i durs. Començava a fer olor, encara que ja hi estava acostumada. Uns deu segons després, segueix fent força lleugerament mentre em segueix agafant de la cintura, les caderes i les natges, li acaricio les seves ruboritzades galtes i el cabell i ens fem un altre petó i en deixa anar dos més, també força grans. M'ensenya la tassa per dins. Jo tornava a estar molt excitada.

—Uff... Ja estarà, amor... Quin descans. Es tan bonic compartir també aquesta part de la meva intimitat amb tu... Sobretot perquè no a tothom li agrada, més aviat el contrari, acostuma a fer fàstic. Però sé que tu no ets igual... —ens tornem a besar.

Ella agafa paper higiènic, es neteja, s'apuja el culotte, s'aixeca, es posa bé el vestit i estira la cadena un parell de cops. Es renta i desinfecta les mans. Obre la finestra i posa ambientador de lavanda. Sortim del lavabo, m'envolta la cintura amb el braç i anem cap al menjador. Un cop allà, ens agafem de les dues mans, ens mirem fixament i amb amor i li dic:

—Amb tu, aquesta nit de Nadal està sent la millor i la més bonica de totes les de la meva vida... T'estimo, amor.

Tot seguit, ella posa les seves mans a les meves galtes i em diu:

—T'estimo amb totes les meves forces. Et baixaria la lluna, les estrelles i el cel. Donaria la meva vida per tu —em fa un petó al front i els ulls se li entelen, a punt de plorar de l'emoció.

Finalment, ens asseiem al sofà, jo a la seva falda i ens fonem en un llarg i intens bes. Em sentia tan i tan protegida i estimada per ella... Entre els seus grans braços... Tan sols érem ella i jo. Les agulles del rellotge es detingueren per fer-nos eternes. La lluna plena d'aquella nit de Nadal i part del Barri Vell de Girona (la preciosa zona on vivim) eren testimonis del nostre gran amor, que ens miraven a través de la finestra. Mai ha hagut ni hi haurà ningú com ella. La desitjo i l'estimo més que a ningú en aquest món.


FI

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Amor

2 Relats

2 Comentaris

153 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00