Acomiadant la llunyana normalitat del 19

La normalitat del 19 va marxar per sempre més
Sols restava, implementar nous nivells adaptatius
O transmutar traspassant a l'Arallú.

El canvi calia
Mitjançant àngels o dimonis

Vàrem triar el darrer
Calia una profunda trepanació, amb torpede rompedor-perforador
Per endinsar-se a la capa pètria-ferrinosa de la gàbia de Fàradall de la ment
Desarmant guardians i destorbs, d'esbarzers i brossa.

Hi allí érem tots plegats
La caterva llòbrega i angoixada
Dubitossos, mancats de fe i esperança
De la incertesa d'un demà esquiu i borrós.

Expectants porucs
el lúgubre dissortat inesperat hipotètic trànsit

Esguardant silents, evasius, i simulossos
Amb afany i pruïja
Que l'atzar, segrestador fosc
No aterres a la nostra ànima-existència.

I entre niuaments i atresoraments de pors
Simulàvem viure, una vistent i vívida realitat
Curullant artificiositats, arreu, de corrent que eclosionavem.

Com si no res
Com si no res
Com si no res

I l'esglai apuntava en aquells moments matinencs i capvesprols
Quant la planificació i soroll mental de la quotidianitat minvava
I restàvem sols, a la fosca, acompassats de bleixos i batecs.

Pensant amb un funest negrós demà

Grats per Un jorn més regalat, encar que de puntetes
Acomiadant el Pas de la paorosa dama negre