Abraçada vegetal

Un relat de: Mena Guiga
Espero l'hora fosca, sense ansietat, amb naturalitat a cada òrgan. Amb confiança. Amb tot...desitjo uns cops suaus de vent que intensifiquin el meu tocar la barana color blau klein que a mesura que el cel s'obre a la nit s'obscureix, freda, metàl·lica. Gens acollidora. Lineal. La celístia la farà sortir. Seré serè allà, volent-la. Somriurà amb dos estels dins els ulls. Em mirarà l'ombra projectada al balcó, la resseguirà amb lentitud i esmerçant-s'hi, amb un dit. Comença sempre així. Per més que la temperatura no acompanyi, sovinteja d'anar descalça, com si el tacte amb les rajoles li convingués. La camisola amb puntes la pot substituir un pijama de franela que, quan el duu amb bata a sobre, em fa saber que el cicle s'acaba. La lluna bé ho comprèn, ella que és de fases també. La dona que va ser nena no ha perdut mai les ganes de retrobar-me al vespre, d'acaronar-me les fulles que se li apropen al rostre, de posar planes les mans contra les que li sembla que li demanen més que els conti alguna cosa del seu dia. Sóc la morera confident i ens hem vist créixer. Em van plantar en néixer ella, regal d'un oncle jardiner. Quan l'implacable hivern m'hagi despullat sense manies i aquest mateix home hagi vingut a podar-me per enèsima vegada, com cada any, restarem sense tocar-nos, ella i jo. Ella que viu en la nit lluminosa del seu cervell que defineixen d'avariat i jo que sé que és ple d'estrelles que compartim.

Comentaris

  • Prou bé | 06-12-2021

    De dos éssers vius que han crescut alhora! Bona companyia per la noia que cada vespre acaricia i és acariciada mentre comparteix confidències...
    Molt bonic com compares un cap desvariat a un cap ple de llum dels estels!
    Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

858 Relats

929 Comentaris

382571 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com