ABANS

Un relat de: Jep Boix Frias
Cap llar, tampoc la taula ni el llit ni el primer crit.
Tu i jo compartirem els espais blancs d'un hospital que envelleix amb prou traça perquè ningú diria que té els anys que té.
Ets a un extrem del passadís.
Hi ha estones que mirar-te em fereix, va a dies.
Avui no he pogut mirar-te gaire perquè és com si grapats de mesos no haguéssin comptat i realment m'espanto.

No donaré la raó a un company difícil quan, sorneguer, em diu "obsessionat" si m'endevina nerviós amb tu.
Només estimo com puc.
Em truca sovint la meva germana petita. Plorant.
Una depressió li tritura l'ànima. Som persones i no tot fa segons ho representa el consumisme. És allò que vam passar, condemnats a acceptar-ho sense poder entendre.

No et puc mirar. Ets preciosa. Ets a fora d'uns cànons absurds, amb l'alçada d'una ginestera a l'Empordà i què. Preciosa.
No et puc mirar perquè em surt a dintre una necessitat increïble d'abraçar-te. Així com vas, tal com vinc. Amb l'uniforme o la bata.
Abans que fer l'amor o haver-te volgut de parella, prèviament a trencar-nos les panxes en riure: voldria arribar primer que el silenci i abraçar-te. No podrà ser precisament perquè les coses són com són i qui va dir que la fe mou muntanyes era un puto mentider.

Si et desmiro és perquè quan et veig sento que la vida se t'emporta lluny.
Com s'ha robat sempre les persones que m'he estimat. Menys l'Albert (de moment). Igual que la malaltia ara fa capricis amb ma germana i estira per endur-se-la.
Avui ni peses russes ni ambulàncies acotxant la memòria de postguerra.
Avui m'aguanten aquests mals versots.

Per qüestió de justícia odio els triangles amorosos i espero sentir-me igual que a inicis del 2019. Serè i reposat, amb el cor a lloc.
Tampoc he pogut evitar mai l'atracció cap a l'autenticitat, m'he embadalit de lesbianes perquè elles estimen amb una altra veritat molt més sagrada i profunda. Més enllà del cos en qualsevol dels casos.

No et miro perquè m'importes.
I no ho voldria així ni tant.
Ni la taula ni el llit ni els seus crits.

Abans que això d'abans:
Que hi soc, ben a favor de la teva llibertat.
Que hi fossis. Abraçar-nos. Notar que seguim sense trobar paraules i que ja veus tu quin problema.


Jep Boix Frias
Maig 21.

Comentaris

  • El suc del cap[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 01-06-2021 | Valoració: 10

    Dins d'un hospital el suc del cap balla i balla i no s'atura. El teu preciós relat així m'ho ha fet veure. Prosa poètica de primera, un ritme, ara llarg, ara curt, ara reflexiu, ara impulsiu, deixa un bon regust malgrat les circumstàncies. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Identitat Inedita | 01-06-2021 | Valoració: 9

    Aquestes llargues estades hospitalàries ja ho porten això. Barreja de realitat i desig no acomplert. Els somnis també guareixen

  • Mirar-te[Ofensiu]
    Prou bé | 30-05-2021 | Valoració: 9

    No he aconseguit seguir bé el fil del relat, però sorprenentment , m'ha agradat molt!

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jep Boix Frias

Jep Boix Frias

7 Relats

16 Comentaris

718 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Escric per sobreviure al capitalisme.
Escric per ser més fort.
Escric per estimar.