Cercador
Abans mort que senzill
Un relat de: kefasEl matí no havia estat bo. Amb el cap cot, recolzat sobre els braços creuats damunt la taula, començava a pesar figues quan un seguit de cops estridents contra el vidre de la porta em va espavilar de cop. Què cony passa!, vaig cridar, emprenyat. "Soc jo senyor Pluvium", digué una veu amable des de darrere el vidre, que, per sort no s'havia trencat. Mentalment, vaig començar a calcular quan m'hauria costat la broma si aquell brètol l'hagués esmicolat.
Va entrar un home, calb, grassonet, vestit de forma vulgar, amb uns moviments elegants que permetien endevinar que havia tingut temps millors. Palplantat davant meu, es va posar la mà esquerra sobre el pit mentre amb el braç dret, aixecat, m'assenyalava. Abans que tingués temps per parlar li vaig etzibar, "No em digui que vol comunicar-me que acaba de descobrir Amèrica!" La declaració el va sorprendre, però es veia que era un home fresat en situacions difícils perquè no es va immutar i va replicar: "Senyor Pluvium, estic aquí per un encàrrec, assassinar-lo".
Hi ha dies que em llevo amb més bon humor que d'altres i tot i que aquell matí tenia la negra, la bajanada em va fer gràcia. Soc esmolat de llengua i més ràpid que una centella i no vaig tardar ni un segon a contestar-li, "No menys de cinc-cents euros", li vaig dir, pensant en el pressupost del vidre. El meu interlocutor, que s'havia assegut a la cadira, em va mirar, estranyat. Va posar cara de comptable i, després d'uns minuts de silenci em va dir "Home, senyor Pluvium, està clar que si em dona cinc-cents euros, oblido el meu propòsit d'enviar-lo a les grans pastures amb els seus avis"
Llavors ho vaig entendre. Aquell manso em volia liquidar. A mi, un home senzill que es passa la vida somiant en el temps feliç de la infància.
Tranquil com soc, amb el dit de l'home gras a dos pams del meu cap, sense decidir-ho de forma conscient, vaig aixecar el braç esquerre, perllongat amb la meva Remington platejada i vaig disparar. El senzill esclat del cap em va confirmar que el seu tedi també havia acabat.
Comentaris
-
Sorpresa[Ofensiu]Montseblanc | 24-09-2024
Ostres, és que era un sicari de fira i, de vegades, hi ha més perill a les persones "normals". No se sap mai davant de qui estem ni com pot reaccionar sota pressió.
-
Un home feliç. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 13-09-2024
Com m'he divertit en llegir aquest relat, quan traure un somriure. Així és, una sèrie d'aconseguiments molt ben encertats. Aquest home és tan feliç que reconeix el seu estat de ser senzill.
És que volia ser així.
Enhorabona.
Cordialment.
-
El tret per la culata[Ofensiu]Rosa Gubau | 06-09-2024
Un sicari empobrit que li ha surtit el tret per la culata. El garrepa, però astut protagonista, ha pogut amb ell. Jo no soc de novel.la negre, però en aquest relat, a part de ben escrit, com sempre fas, el sentit de l'humor ha predominat, i l'he trobat molt entretingut , i el títol molt encertat.
Salutacions.
Rosa. -
Negre[Ofensiu]SrGarcia | 06-09-2024
Home, Kefas, m'agrada més aquest relat negre que les poesies curtes i sentimentals que us ha pegat per escriure ara. Aquí tenim una negror amanida amb tocs d'humor igualment negre entre un sicari vingut a menys i un poca pena incapaç d'afluixar la mosca.
Almenys s'entén tot, que no és poca cosa.
l´Autor
154 Relats
1204 Comentaris
257738 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87
Biografia:
kefasnou@gmail.com