ABANDONAR-ME

Abandonar-me
Abandonar-me al somni prefereixo,
que sigui ell que regeixi l’existència.
I amb les seves oníriques decisions
no traspassar el tel de la realitat.
Abandonar-me en els sons prefereixo,
que la cadència provoqui harmonies
que equilibrades, substitueixin els frecs
aspres com l’escorça d’un arbre ferit.
Abandonar-me a l’aire prefereixo,
abandonar-me a mi prefereixo
fent-me potent i mudant-me en vent.
Xiulant fort i sense esforç, voleiar
embolcallat de mi mateix
a un destí preferent d’antuvi triat.
Sense estris ni estridències
per no haver-me d’esforçar més.