A voltes

Gràcies Antònia "Escandalós" pels teus comentaris a "Aquest any, sí!".
Veig que també has tractat el tema de la solitud en aquest bonic poema. Jo penso que això de sentir-se més o menys sol no és una qüestió física, d'estar més o menys voltat de gent, sinó de l'esperit. Malgrat les cadires buides, la protagonista del meu relat s'ha sentit acompanyada i voltada dels qui estima, ells li han fet arribar el seu amor des de l'altra banda de la pantalla.
Ara, com a relataire i escriptora ja ho saps, hi ha tantes lectures com lectors.
Ens anirem llegint

És veritat el que dius en aquest bonic poema. A banda de les persones que són molt extravertides i gregàries, la majoria de la gent ens refugiem en la nostra feina, els nostres hobbies i els nostres costums. Ens fa mandra, de vegades, sortir amb amics perquè a casa s'hi està bé i perquè les relacions humanes porten conflictes pel fet de pensar tots d'una manera diferent.

Però ens perdem la calidesa de la relació amb els demés, la companyia i la xerrada davant d'una tassa de te i l'intercanvi de sentiments i emocions que ens fan sentir les persones que estimem. Això ens porta irremeiablement a la soledat, com molt bé dius en el teu encertat poema.

Salut!

La solució, i jo no l'he sabuda dur a terme bé, és l'equilibri.
Podem llegir i escriure, sols (alhora que amb l'ànima i la subtilesa que ens comunica qui ha escrit i l'ànima i la subtilesa que volem comunicar, mostrant la meravellosa vulnerabilitat dels nostres 'jo', qui vulgui, que hi ha que amaga i creu que escriure no ha de ser teràpia, sinó oportunitat de ser 'pirata, assassí, meuca,...' ei!, i que tot s'hi val.
Podem estar amb una criatura o no estar-hi.
Tot són bocins que el nostre ser necessita per nodrir-se.
Massa d'una cosa embafa.
El buit apareix quan s'està d'una cosa amb la que s'ha gaudit. Sempre reapareixerà. Entendre-ho ajuda, tot i que, repeteixo, són mots.

El títol, 'A voltes', amb tot, ja fa aquesta reflexió. Resumeix la necessitat de sol, però de pluja; d'alegria, però de tristesa acceptativa i necessària; aquestes pèrdues i guanys, aquest fet que és la vida.

Abraçada!!!!!!!

***Al teu perfil posa tot el t'agrada fer, i és una bona combinació. Els carrers mai són iguals ni la gent, l'observació és infinita. La natura és cíclica, estacional, sempre hi ha descoberta. És molt. Molt.