A un pas

Un relat de: aleix
A un pas, en un racó
torno a dubtar
i no és ara, però.

Els colors es repeteixen
i de seguida cremo,
m'abraono, enquimero.

Cordes que renillen
i els dies em somriuen
però irreals.
Creant ordres inversos
en deliris adversos.

Fixat en la pròpia innocència
ja que no hi ha ningú sobre la fosca tarima,
només quan acluco els ulls
passaràn dimonis ensucrats d'escuma.

Qui ha parlat i ara calla?
Té ja poc a dir o sols espera una bala?
Qui ha cridat i ara plora?
Sóc jo que sóc així o fingeixo quan és l'hora?

I serviràn els meus records
per escalfar-me en la nit
en què seré vellut i glaç.

I quan he vist que la raó s'esmuny
entre laberints ornamentats d'idees orfes
puc cantar somniant fugisser
els minuts i les hores, ja perdues,
dins el pou on degotejen
fileres d'històries meves,
totes tan lleus que em fan riure,
tan teu que et fan riure,
tremolós, calent, i a punt d'oblidar,
i a punt de perdre't
a punt per perdre
i tan lleu si et faig riure,
tan teu que ets com de vidre.

Comentaris

  • EL PAS DEL TEMPS [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 02-03-2021 | Valoració: 10


    Hola, Aleix: El teu relat ho llegit algunes vegades... i en concret trobe que és el temps que et va passant... No sé més com definir-lo, realment. Em sembla un tant surrealista.
    Serà per això que no copse el seu total contigut.
    Però m'ha agradat.
    Saluts i cuida't.
    PERLA DE VELLUT

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: