A pocs grams de distància

Un relat de: betixeli

Quants grams d'aire hi ha entre tu i jo?, quants mols ens separen quan ja no ens veiem les cares, quan som tan a prop que tot es difumina,
quan les puntes del nas es rocen i el teu respirar fa remolins amb el respirar de qui et mira?

Quants grams d'aire hi ha entre tu i jo quan ens encarem respectant només una fina capa d'aire, subjectada amb tensió per la mirada fixada als ulls de l'altre, susceptible de derrumbar-se amb un simple parpelleig,
susceptible de convertir-se, en qualsevol moment, en res.

Quants grams d'aire hi ha entre tu i jo quan tararegem la mateixa cançó, fluixet, amb el cap recolzat sobre un sol coixí, quan ens acaronem amb les idees,
oblidant les mans que reposen tranquil·les deixant llibertat al pensament per a que es balancegi, com les marees.

Quants fulls de paper, quantes llumetes dins la nit, quantes llesques de pa bimbo, quantes pluges, quantes peces de lego, quants cucs de bola, quantes bombolles de sabó, quants grills de taronja, quants números, quants peixos, quants traus de botó?

- Quants, afanyat, digues, quants?!

Massa tard,
has perdut,
has parpellejat i t'he vençut. El bes s'ha precipitat sobre els teus llavis i ara ja no hi ha lloc per res que no siguis tu.

Comentaris

  • És a dir[Ofensiu]
    Cargolsalalluna | 31-07-2012

    En tant que el poema clou amb un bes, carnal, la resta d'estats, més mentals, transcendentals, vívids i que són provocats per la presència de l'altre o pel seu record... desapareixen? És així? Per això perd?

    Per altra banda, els Caus curts són això, fragments inconnexos que vaig recollint en forma de sèrie.

    Abraçades!
    Salisalut!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de betixeli

betixeli

112 Relats

280 Comentaris

84451 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,
i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.