A l'ombra d'un arbre

Un relat de: aleix

Un tret d'esperança quan del cel plouen somriures,
on el destí destrossa les hores que em fan viure.

Del camí en faig poesia i del saber interrogants de sucre.

Regalant-me circumtancies de paper de fumar,
tremolós de sentir-me mort entre malsons i crits de llibertat

Els sentits de ferro roent cremen el neguit,
el passat destrossa llàgrimes quasi oblidades.

A l'ombra d'un arbre d'històries irreals
em pregunto perplex de núvols de colors.

La remor del mar en la llunyania
trenca el silenci de soledat ja cremada.

Desplega les ales d'aire i vola entre desitjos
i viatja fins a l'horitzó mai explorat.

La felicitat és fletxa afilada
que dispara al cor dels que lluiten en la matinada.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: