A l'instant de la caiguda

Un relat de: relats_del_buscador
Aquell instant

forçosament absent

En què dos individus

que se saben efímers

Actuen menyspreant la vida

Com si existissin per sempre

I es poguessin permetre el luxe

D'entregar-se a banalitats

Aquell instant

On la perplexitat regna

On la vergonya impera

On alguns encara abaixen el cap



I altres ja s'han insensibilitzat

Aquell instant

On la ment ha de quedar en blanc

Però sobretot el cor

Aquell instant

On ens deixem guiar per la por dels segles

Sempre ha estat així, no?


No hi ha alternativa, oi?

I jo, què vols que hi faci?

Aquell instant

On la vilesa governa

Per al qui entrega l'objecte d'infàmia

I per qui n'és el receptor

En aquell precís instant, si t'hi fixes

Quan hi caus per enèsima vegada

En aquell instantNo hi ha res

Ni Amor, ni Vida, Ni consciència.

Aquell instant, viscut cada dia milions de vegades.

L'instant d'una transacció econòmica qualsevol.


Aquell instant.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer