A la frontera de la nit

Un relat de: ÒscarM
A la frontera de la nit,
si em vols acompanyar,
enllaçant les nostres passes
creuarem el pont daurat.
Ens endinsarem al món
dels esperits immortals.
El silenci de les pors
al desig deixarà pas.
Les penombres del teu cos
em revifaran la sang
i la carn ara adormida
ben viva esdevindrà.
Besaré els teus ulls indòmits,
les teves mans de cristall,
i de bes en bes ‘nirem
fins el vessament final.
I quan s’apagui la lluna
sota un mar de metall
despertarem en un núvol
de dolçor horitzontal.

Comentaris

  • Amor vesperti[Ofensiu]
    Prou bé | 11-10-2021 | Valoració: 10

    Un poema molt bell en la seva senzillesa! Explica sentiments molt tendres alhora que molt profunds!!
    M'ha agradat poder llegir-lo i compartir-lo!
    Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

ÒscarM

5 Relats

11 Comentaris

429 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00