EL NEGRE/A I LA IA.

La tasca del “negre”, és humana, sovint artesanal i plena de coneixement contextual. Escriu amb sensibilitat, amb experiència i amb un cert dolor de veure’s esborrat darrere d’una autoria aliena.

La IA representa una mena de negre hipertecnificat i invisible, capaç de processar milions de paraules en segons, sense però, cos ni història, sense lligam amb la comunitat ni amb la cultura concreta que dóna sentit al llenguatge. Pot imitar estils, però no viure’ls; pot generar textos, però no experimentar el món que els inspira.

Queda fora de l’abast de la IA la informació no digitalitzada: tot allò que no és a les xarxes —la memòria oral, les tradicions petites, les llengües minoritàries, la textura d’un dialecte o d’un gest—. I aquí rau un perill: les màquines amplifiquen el que és hegemònic. Si un cercador o una gran empresa tecnològica atorga menys visibilitat a la cultura catalana, o a qualsevol cultura “petita”, aquesta absència es multiplica en cada resultat, en cada algoritme entrenat amb els mateixos biaixos.

Al ensems , hi ha el factor de l’estultícia ciutadana, alimentada per una confiança excessiva en la tecnologia com si fos oracular. La gent tendeix a creure que el que surt d’una IA és “objectiu” o “veritable”, sense adonar-se que la màquina només reordena el que la societat dominant li ha ensenyat. És una forma nova d’escriptura condicionada per poder polític, religiós i econòmic, exactament com la d’aquells que encàrreguen llibres als “negres” per mantenir-se en la fama.

Potser la diferència final és que el “negre” humà treballava en la discreció però amb una veu pròpia, mentre que la IA treballa en la multitud però sense veu pròpia. I si no som crítics ni conscients, el que s’erosiona no és només l’autoria, sinó la diversitat mateixa del pensament i de la memòria col·lectiva.

La IA de Google per exemple, ha aconseguit en poc temps, la “ mala fama “ de generar continguts erronis de forma intencionada, o si us agrada més, perversa.