40 anys. Interludi

40 anys. Una etapa singular.

En el moment que vivim, sembla que això indica la meitat de la vida, potser una mica més, atenent als informes sobre com la tecnologia serà capaç d'augmentar la longevitat humana en els propers anys.

Però és una etapa singular, sobretot, perquè si un s'ho permet, o si les circumstàncies —les asfixiants obligacions quotidianes a què molts estan sotmesos o s'han sotmès, voluntàriament o inconscientment— pot fer una avaluació única del moment vital.

Està a una certa distància del naixement, la infantesa i la primera joventut, i a una distància similar de la vellesa, la decrepitud i la mort.


Un ja no és naíf ni ingenu com en les primerenques edats, però tampoc ha caigut en la resignació repressiva, o en una sort de passiva acceptació serena dels esdeveniments, atribuïble a la senectud.

Un ja comença a albirar certes disminucions físiques, molt imperceptibles si no s'està atent o es disposa de consciència corporal. Però, en cas que no s'adverteixi que el cansament arriba una mica abans, que el rendiment ha baixat unes centèsimes, o que el dolor articular apareix per primera vegada, crec que hi ha una prova infal·lible: només cal reprendre, per una nit, el consum d'alcohol, o bé passar una bona part de la nit en vetlla. Pel que he anat veient, són indicadors gairebé universals. La ressaca i el mareig, que apareixen amb menys consum previ i, paradoxalment, amb més intensitat, són inequívocs de l'edat.

I és en aquest llimb on, per primera vegada, considero que es pot llançar una mirada mínimament honesta a la mort.

D'infants, o de joves, es percep clarament com una idea gairebé etèria, fins i tot fascinant o romàntica, naturalment, per causa del desconeixement.

Possiblement, en la vellesa, es palpa la seva gèlida abraçada diàriament (Recordo la rima LXXIII de Bécquer, en escriure-ho).

I en aquest interludi dels 40, és quan es pot mirar ni de massa a prop ni de massa lluny.

Quan es pot fer una avaluació lúcida del que s'ha fet, i del que queda per fer.

Perquè tots tenim unes tasques a executar, en aquest pla terrenal, en siguem conscients o no.