1984. El Ministeri de l'amor

Un relat de: wynelland
“La guerra és la Pau. La llibertat és l’Esclavitud. La ignorància és la Força”. Aquests són els lemes del partit.
Els agents de l’ordre porten dies registrant els nostres pobles a la recerca d’algun delicte de pensament. Paperetes, urnes, cartells, revistes, impremtes... Ja no ens podem amagar enlloc. Som delinqüents. Delinqüents de pensament. Es perseguirà qualsevol evidència d’aquest crim, i tots els documents que es confisquin seran destruïts als forats de la memòria. Convertits en pols. Com si mai no haguessin existit. És l’única forma que el partit coneix de lluitar contra les idees. Avui potser aconsegueixen posar fi a la democràcia. Potser demà a la igualtat de gènere. I d’aquí uns dies et destruiran a tu. Ens tornarem correctes gràcies a les avantatges del «doblepensar».
Però no hem de patir, perquè per descomptat els dirigents fan tot això per amor. Per salvar-nos dels nostres mals pensaments. No és gens estrany. Després de tot, treballen al ministeri de l’amor.

Comentaris

  • Ben trobat[Ofensiu]
    iong txon | 15-10-2017 | Valoració: 10

    M'ha fet venir aquí la lectura del relat següent, en la mateixa línia i amb una mica de trama tot i ser també un micro. El títol, molt original, amb la dosi justa de contradicció per cridar l'atenció, com les consignes del començament. Un bon homenatge a Orwell. I una manera d'alliberar l'angoixa i el desconcert pels fets lamentables del mes passat a Catalunya. La majoria no ens imaginàvem que arribaríem a haver de ser-ne testimonis. Es veu que és temps de fer caure les carotes i els antifaços! La ciència-ficció és un gènere que es presta especialment a aquesta catarsi, potser per això m'agrada tant.